El Sahara i el Marroc

Aquest post és una col.laboració d’un alumne del Màster d’Estudis Històrics de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, bon coneixedor de la qüestió del Sahara.

El passat 25 d’abril es va renovar el mandat de la MINURSO a l’antiga colònia espanyola sense que la seva missió s’ampliés a la vigilància dels drets humans. Els Estats Units van voler incloure-la però la iniciativa va trobar una fèrria negativa marroquina, i també espanyola i francesa.

  La Missió de les Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO), establerta l’any 1991 amb l’objectiu d’observar i garantir l’alto el foc entre l’estat Marroquí  i el Front Polisario i organitzar un referèndum d’autodeterminació al Sàhara, és l’única missió de pau de l’ONU que no té competències en la supervisió dels drets humans.

  La decisió de l’ONU  d’establir la MINURSO tenia com a objectiu resoldre un conflicte armat que té el seu origen en el procés de descolonització d’Àfrica. En la resolució 1542 (XV) de l’Assemblea General de l’ONU del 1960 el territori del Sàhara Occidental va ser inclòs en la llista de territoris no autònoms que s’havien de descolonitzar. La descolonització es va aturar a causa que el territori va ser reclamat pel Marroc, que va iniciar sota el regnat de Hassan II el 1975 una marxa verda per annexionar-se el territori, quan Franco agonitzava. El 14 novembre 1975 es van signar els acords de Tripartits de Madrid per els quals Espanya cedia la sobirania del territori a Mauritània, que posteriorment es va retirar, i al Marroc. Començaria un conflicte armat entre el Marroc i el Front Polisario que va finalitzar el 1991 a la vegada que es creava la MINURSO.

   Cal dir que la situació dels drets humans al Marroc no és diferent a la que té lloc en els territoris sahrauís, ja que segons dues prestigioses organitzacions marroquines per a la seva defensa, l’Associació Marroquina de Drets Humans i l’Organització Marroquina de Drets Humans, continuen havent violacions dels drets més bàsics sobretot als presos islamistes, salafistes i als independentistes sahrauís. A tot el país segueix havent fustigació i restricció de llibertats polítiques a grups contraris a la monarquia com són els islamistes del Adl wa Ihsan, Justícia i Caritat o contraris a la marroquinitat del Sàhara com són els activistes pro independència.

  Marroc ha perdut una gran oportunitat d’establir un estat democràtic i descentralitzat amb la reforma constitucional l’1 de juliol del 2011 com a conseqüència de la primavera marroquina que hagués pogut ajudar a resoldre el conflicte del Sàhara. Ni la constitució és democràtica, ni hi ha separació de poders, el Rei presideix el consell de ministres i segueix nomenant alts càrrecs de l’Estat. I a més hi ha temes exclusius de la monarquia com són els militars, política exterior, el Sàhara i els serveis secrets. No hi ha res de regionalització ni descentralització administrativa.

 La reforma constitucional ha estat una reforma dins de la continuïtat d’un sistema intacte que, simplement, ha incorporat als islamistes moderats del partit Justícia i Desenvolupament. Mentrestant el problema del Sàhara continua sense resoldre’s  hipotecant el futur de tota la regió del Magreb.

Autor:  Mohamed Douief Merras

MINURSO

MINURSO

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús