EL TRIST LLEGAT DEL DICTADOR DE LA FAM

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, Corea comptava amb 35 anys sota domini colonial japonès, deixant el país amb unes profundes ferides. El 15 d’agost de 1945, una vegada finalitzada la campanya militar i amb la rendició incondicional de l’Imperi japonès davant les forces aliades, els EUA i la URSS acordaven partir el país en dos àrees d’influència, dividint Corea en dos estats diferenciats: el Nord controlat per la URSS, i el Sud pels Estats Units.

 

Cinc anys més tard començava la guerra de Corea (1950-1953), quan Corea del Nord, amb el suport de la República Popular de la Xina i la URSS, va creuar la frontera del Sud, que comptava amb el suport dels EUA i les Nacions Unides. El resultat final d’aquest primer conflicte estrictament de Guerra Freda es va saldar amb un armistici que restablia la frontera al paral·lel 38. Des d’aleshores els dos estats han estat separats per aquesta frontera amb una evolució ben diferenciada.

 

La mort de Kim Jong-Il al passat dissabte 17 de desembre posa fi a una etapa d’un dels països més aïllats i hermètics del món. Després d’accedir al poder el 1994 amb la mort del seu pare Kim Il-sung , Kim Jong-il ha combinat el culte a la  personalitat amb la repressió més cruel contra qualsevol manifestació de dissidència o oposició. Qualificat com el darrer dictador estalinista, el seu llegat de 17 anys al capdavant de Corea del Nord es veu indubtablement tacat per les execucions, les tortures, la fam i la violació sistemàtica de drets humans, tal com denuncien diferents organitzacions com Human Rights Watch o Amnistia Internacional. Aquesta darrera ONG revela la existència de 200.000 presoners polítics en sis grans camps de concentració sotmesos a unes condicions vexatòries. Pel que fa a la política penitenciària, un informe elaborat el 2006 posava a la llum la mort de 400.000 persones a les presons nord-coreanes en els darrers trenta anys, així com la pràctica d’experiments químics entre la població reclusa.

L’altre gran enemic de la població nord-coreana és la fam. Les xifres més pessimistes parlen de més d’un milió de morts de gana durant els noranta. Part de responsabilitat d’aquesta tragèdia humana rau en la doctrina denominada Juche que impulsa el govern de Pyongyang, consistent en l’autosuficiència i l’autarquia econòmica. Una enquesta elaborada el 2008 a 1300 nord-coreans exiliats a la Xina posava a la llum la realitat social, econòmica i política del país: el 23% dels homes i el 37% de les dones afirmaven que algun membre de la seva família havia mort de gana. Igualment, un de cada quatre  enquestats havia estat detingut per motius polítics, un 60% havia observat morts per cops o tortura i un 37% havia testimoniat una execució.

 

Les estadístiques macroeconòmiques mostren xifres característiques dels pitjors països tercermundistes. L’esperança de vida dels nord-coreans és 14 anys inferior a la dels sud-coreans. Els 46 milions de telèfons mòbils existents a Corea del Sud contrasten amb les onze mil unitats del Nord. Les exportacions de Corea del Sud el 2007 van tenir un valor de 364.000 milions d’euros mentre el Nord en prou feines superava els 1000 milions. Simptomàticament, Corea del Nord sobrepassa al Sud en nombre de soldats i pressupost militar: als 1.127.000 soldats regulars de Corea del Nord cal sumar-hi els 3.800.000 de Guàrdia Vermella de Camperols i 115.000 efectius de seguretat de l’Estat. L’exèrcit de Corea del Nord és el quart més gran del món amb més d’un milió de soldats en actiu i 4,7 a la reserva. Cap altre país del món com Corea del Nord destina un 25% del seu PIB a  despesa militar. El benestar dels nord-coreans no figurava en la llista de prioritats del govern de Pyongyang: primer els militars, fou la política iniciada pel Kim Il-sung i mantinguda a capa i espasa pel recent traspassat Kim Jong-il.

[Autor: Albert Planas i Serra]

Kim Jong Il

Kim Jong Il

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús