Hamburg: Música, Futbol i Antifeixisme a Sankt Pauli.

El centre de la vida nocturna d’Hamburg es concentra principalment al barri de Sankt Pauli, un antic barri de pescadors de 2,6 quilòmetres quadrats. S’hi ubicua el carrer de Herbertstrasse, on des dels 70 unes balles amb la impressió“Prohibit l’ingrés a menors de 18 anys i dones” bloquegen la visió des de l’exterior d’un dels barris rojos més famosos d’Europa. Tanmateix, el carrer més transitat de Sankt Paulí esdevé el cèlebre Reeperbahn, on es combinen els clubs d’striptease amb els locals de música i menjar ràpid. La trajectòria del grup The Beatles no hagués estat la mateixa sense les seves estades entre 1960 i 1962 actuant en locals com Indra Club o Top Ten Club. El mateix Lennon havia reconegut l’impacte que tingué Hamburg quan encara eren una banda de joves desconeguts: “Tal vegada vaig néixer a Liverpool, però vaig madurar a Hamburg”. Només d’aquesta manera entenem la construcció de la Beatles-Platz a la cruïlla entre Reeperbahn i Grobe Freiheit. Després de gaudir d’una nit de festa al barri hom té la sensació de no haver traspassat la línia de la postmodernitat i d’haver-se submergit en ple vuitantes, quan la música punk i l’estètica skinhead imperava en els bars, carrers i places.

El club de futbol FC Sankt Pauli ha redimensionat més enllà de les seves fronteres el nom i la fama d’aquest barri hamburguès. A partir dels anys 80 va esdevenir un club de culte quan incorporà els principis ideològics de l’antifeixisme, l’antiracisme i l’antisexisme en els seus estatuts. Mentre a gairebé tot Europa irrompia la violència i el racisme en el món del futbol – àdhuc el fenomen dels hooligans- el St Pauli promogué campanyes en contra d’aquesta violència en forma de missatges antiracistes i antihomòfobs molt abans que altres clubs. Corny Littman, president del club fins la passada campanya, era obertament homosexual. La majoria dels seguidors han adoptat aquests principis com a icona, i per aquest motiu el club presumeix de tenir fins a 11 milions de fans arreu del món, encara que el major orgull del Sankt Pauli és tenir el número més gran d’admiradores de tot el país. Seguint la filosofia del club, el 2002 es retirà una balla  publicitària d’una revista per a homes present a l’interior de l’estadi com a resultat de les protestes dels mateixos afeccionats que denunciaven el caràcter sexista de l’anunci.

El derbi amb més tensió de la Bundesliga alemanya té lloc entre l’equip d’Hamburg i els Hansa Rostock a causa del gran número de seguidors neonazis del “Hansa”. A la passada campanya l’afecció del St. Pauli erigí un nou ídol: Deniz Naki. Naki és alemany de pares turcs que ha portat la seva identificació amb el St Pauli a l’extrem: celebrà un gol a l’estadi del Hansa Rostock anant al fons dels ultres locals i fent el senyal que els anava a tallar el coll. En acabar el partit, va clavar una bandera del St Pauli a la gespa.

El temple del FC St. Pauli és el Millerntor-Stadion, amb capacitat per poc més de 24.000 persones i inaugurat el 1963. El 1970 fou rebatejat amb el nom de Wilhem Koch en honor d’un antic president de l’entitat , però tornà a la denominació original quan es descobrí que havia estat membre del NSDAP durant la II Guerra Mundial. A les darreres dues dècades l’equip ha oscil·lat entre diferents categories, disputant la primera divisió del futbol alemany en la passada temporada, finalitzant el darrer lloc i descendint a la segona categoria de la Bundesliga. L’afecció acudeix massivament a Millerntor: mentre l’assistència mitjana als estadis de tercera divisió ronda les 200 entrades, el Sankt Pauli tingué una mitjana de 15.000 espectadors; durant els anys en què milità a segona fou l’estadi amb la mitjana d’assistència més alta de la categoria

El club fou amfitrió de la FIFI World Cup, un torneig format per seleccions no reconegudes per la FIFA celebrat al juny de 2006 a Millerntor-Stadium. Els equips participants van ser les seleccions de Gibraltar, Tibet, Groenlàndia, Zanzíbar, la República Turca del Nord de Xipre i el mateix club que participà amb un combinat format per jugadors residents al barri sota la denominació de República de St. Pauli. La victòria final fou per Xipre del Nord, que derrotà a Zanzíbar als penals després d’acabar els noranta minuts amb empat a zero en el marcador

Arreu del món hi ha disseminades més de 200 penyes certificades com a seguidores del F.C. Sankt Pauli. Una de les més grans i actives és la Penya “El Grano” de Valladolid.  El FC ST. Pauli Fanclub Catalunya és l’única associació resident a Catalunya amb aquestes característiques. Segons els estatuts de l’associació, per esdevenir membre només s’ha de ser major de 18 anys, estar avalat per dos membres del fanclub, i en particular, compartir els princips de l’antifeixisme, l’antiracisme i l’antisexisme inherents al St. Pauli i el fanclub.

[Autor: Albert Planas i Serra]

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús