Ussama Ben Laden

El passat 2 de maig de 2011, les tropes d’elit dels Estats Units mataven a Ussama ben Laden a Abottabad, una ciutat a 80 quilòmetres al nord de Islamabad, al Pakistan. Finalitzava així la persecució més gran de la història contra un sol home. Qui era aquest personatge? com i perquè va arribar a ser l’enemic nº1 dels Estats Units? Quines repercussions ha tingut la seva figura en les polítiques dels Estats Units amb el món àrab i musulmà?

Ussama Ben Laden, va néixer a Riad, Aràbia Saudita,  el 10 de març de 1957, fill de Muhamad bin Awad bin Laden, un immigrant procedent del Iemen del Sud -aleshores colònia britànica- que es va enriquir durant els anys cinquanta amb inversions en diferents sectors de l’economia saudita, les quals l’aproximen a la casa reial.

Ussama va créixer a Jedah, va rebre una educació als centres més elitistes del país i de l’estranger. La tradició familiar el vincula als sectors islàmics més rigoristes del Wahabisme, una secta sunní vinculada des dels seus orígens al segle XVIII a la casa reial Saudita i que va impregnar de conservadorisme  el seu Estat. La interpretació especialment bel·ligerant de la Jihad (concepte que en principi designa l’esforç per ser bon musulmà) no només com a defensa de la fe sinó per a la seva imposició sobre les altres, marcarà profundament el rerefons ideològic del futur terrorista.

A principis dels setanta Ussama ben Laden va entrar en contacte amb grups islàmics rigoristes de l’Aràbia Saudita però no fou fins finals d’aquella dècada que tingué lloc l’esdeveniment que canviaria per sempre més la seva vida. Al 1979 té lloc la invasió soviètica de l’Afganistan la qual va despertar la solidaritat amb els grups de resistència afganesos de molts grups islamistes arreu dels països àrabs.

Als 22 anys, ben Laden  va debutar a l’escenari afganès amb el suport dels serveis secrets de l’Aràbia Saudita, del Pakistan i dels Estats Units, tres països molt interessats en posar fi a la presència soviètica a l’Afganistan i evitar la influència creixent de l’ Iran. Així des de 1980 Ussama ben Laden va organitzar camps d’entrenament militar, va dirigir tasques de reclutament i va captar donacions per a la Jihad, a través de la creació de l’Oficina de Serveis als Mujahidín creada juntament amb Abdullah Yusuf Azzam. Els suports internacionals i el reclutament li van permetre tenir el 1986 un mini exèrcit al seu comandament d’entre 12000 i 20000 homes que juntament amb les xarxes d’integristes de l’exterior van formar al 1988, Al-Qaida, “la Base”.

Després de la retirada soviètica d’Afganistan, l’any 1989,  Ussama començà la seva predicació per una Jihad continuada, fet que el condueix a la ruptura amb Azzam. La mort d’aquest, deixa el control d’ Al-Qaida en mans d’Usama bin Laden i d’ Ayman al-Zawahiri. Amb una gran riquesa acumulada, el primer  retorna a l’Aràbia Saudita i entra als cercles d’influència del rei Fahd amb la qual cosa aconsegueix el control d’un nou conglomerat d’empreses, algunes d’elles heretades de la família. Els grans beneficis econòmics li permeten continuar amb les tasques assistencials a la població afganesa i finançar el seu projecte de Jihad global, centrada encara en aquesta regió.

La invasió de Kuwait per l’Irak de Sadam Hussein el 2 d’agost de 1990, va convulsionar el Pròxim Orient i al mateix Usama bin Laden. El suport de l’Aràbia Saudita a la coalició internacional i l’arribada de desenes de milers de soldats dels Estats Units a la Península Aràbiga van indignar profundament al cap  d’Al-Qaida, que es va proclamar de seguida portaveu del nuclis contraris a la política del règim saudita. Les relacions amb el rei es van trencar, al refusar aquest donar suport als combatents de ben Laden per a oposar-se a Sadam, optant, en el seu lloc,  per els nord-americans.

A partir d’aquest moment ben Laden comença a proclamar la Jihad contra Occident i inicia els atacs contra els interessos occidentals. La visió reduccionista que tenia de l’ islam i de la Jihad impedirà però que Al-Qaida es transformi en un moviment de masses als països àrabs i sigui tan sols un grupuscle  amb els recursos suficients per dur a terme accions a nivell internacional. La reacció contra l’Estat Saudita, obligà al seu dirigent a  exiliar-se al Sudan, sota la protecció del general Umar al -Hasan al-Bashir, i des d’on va continuar consolidant les seves inversions en sectors estratègics.

Un conjunt d’atemptats perpetrats als anys noranta a Somàlia i als subterranis del World Trade Center a Nova York, assenyalen sense dubte cap a les seves xarxes d’influència i la seva direcció.  Les pressions dels Estats Units, van dur a la família de bin Laden a trencar relacions amb el germà descarrilat, retirant-li la nacionalitat saudita, i intervenint els seus comptes bancaris. Els atemptats, però van continuar, el 13 de novembre de 1995 a Riad, i al 1996 a Dhahrán.

Les pressions americanes sobre Jartum, el van obligar a canviar d’ubicació. L’ascens dels Taliban a l’Afganistan el setembre de 1996, i l’establiment d’un estat teocràtic, li van proporcionar un refugi ideal. Les relacions amb el Mul·là Omar, líder espiritual dels Taliban, li van permetre establir una base important de reclutament i entrenament per la seva Jihad global, al mateix temps que establia una influència cada vegada més forta sobre el règim. L’objectiu de ben Laden era aïllar internacionalment el règim afganès per fer-lo cada cop més dependent d’Al-Qaida.

Davant la cadena d’atemptats que es produeixen a l’Àfrica, – els més importants a Nairobi i Dar es Salam, capitals de Kenya i Tanzània respectivament -, l’any 1998, els Estats Units van iniciar amenaces i represàlies contra els països que acollien i donaven suport a les xarxes d’ Al-Qaida. Per una banda, mitjançant bombardejos i atacs contra objectius suposadament terroristes assolint l’efecte contrari al buscat. La destrucció d’infraestructures i la mort de població civil van despertar més solidaritat entre les poblacions locals envers la causa dels jihadistes. I per altra banda, mitjançant la diplomàcia internacional. El govern de Bill Clinton va iniciar sancions contra el govern afganès. La resolució 1267 del Consell de Seguretat  de les Nacions Unides del 15 d’octubre de 1999,  castigava a un estat membre per no lliurar un sospitós i mencionava explícitament el personatge que es convertirà, dos anys més tard, en la imatge pública del terrorisme internacional. Les pressions internacionals van obligar a Ussama ben Laden, a reforçar les mesures de seguretat, i donar la sensació d’haver desaparegut encara que Al-Qaida, sota la seva direcció, va continuar amb els atemptats, principalment a països musulmans.

La victòria dels republicans l’any 2000 als Estats Units, va canviar dràsticament el rumb de la política nord-americana. Tot i que les agències de seguretat estaven advertides de que Al-Qaida preparava un atemptat als Estats Units, ningú no s’esperava la magnitud de l’atemptat de l’11 de setembre de 2001. La nova lluita contra el terrorisme va permetre als neoconservadors estendre la lluita concreta contra un grup criminal (Al-Qaida) i convertir-la en un conflicte mundial amb l’islam. Ussama ben Laden va aconseguir així ser el punt de mira i elevar la seva figura a la d’enemic públic número 1 del món.

La reacció dels Estats Units, va ser immediata i encara avui se’n pateixen les seves conseqüències. La intervenció a l’Afganistan va obligar als jihadistes a la dispersió i Ussama ben Laden, va desaparèixer als confins afgano – pakistanesos. La caiguda dels Taliban va suposar un cop fort per al seu lideratge. Malgrat tot, la propaganda i l’ús cada cop més intens d’Internet van permetre al líder d’Al-Qaida, prosseguir amb els seus objectius.

A continuació, ben Laden, va iniciar una campanya a l’Aràbia Saudita, amb diverses accions i confrontacions amb el règim de Riad. La prioritat del front sobre Aràbia Saudita havia estat sempre present en el pensament del jihadista. Al mateix temps va ser capaç de respondre a la pressió internacional amb atemptats a Europa com els de l’11 de març de 2004 a Madrid o el 7 de juliol de 2005 a Londres.

La devastació que va provocar la invasió de l’Iraq, el 20 de març de 2003, per part dels Estats Units, va permetre a Abu Musad al-Zarqawi emir jordà de la Unificació i la Jihad, traçar un seguit de xarxes de suport i convèncer a ben Laden sobre la prioritat d’acció a l’Iraq. Entre 2004 i 2006 el líder va fomentar l’enfrontament no només contra els Estats Units sinó conra els grups xiites de l’interior. L’objectiu era establir un nou emirat jihadista, el substitut del territori perdut a l’Afganistan. Els intents d’establir un comandament conjunt, però, van generar divisions entre les organitzacions. Els islamistes iraquians es negaven a obeir les actituds reduccionistes respecte els xiites i l’islam. D’aquesta manera, Ben Laden i el seu intent d’establir un Jihidistan a l’Iraq, es van veure frustrats a l’ hivern del 2007-2008. Aquest fet el va obligar a retirar-se al Pakistan, reculant precisament allà on havia iniciat la seva trajectòria per continuar amb les seves accions alimentant les diferents branques de l’organització i la propaganda de la seva Jihad mundial.

El cert és que Ben Laden havia impulsat un guerra contra el propi islam. La victòria de Barak Obama a les eleccions presidencials nord-americanes de 2008 va significar un gir en la política dels Estats Units. El nou president, apostava per la reconciliació i el respecte a l’islam i frustrava els plans de ben Laden que en els seus últims missatges intentava renovar l’enfrontament militar. El canvi de la retòrica dels Estats Units venia acompanyat també per l’abandonament i l’aïllament que els moviments islamistes feien a les xarxes d’Al-Qaida. Els intents de penetrar a Gaza i al Líban van resultar un fracàs. I es que com apunta Jean Pierre Filiu, la primera i la més important mort de bin Laden, la ideològica, es va produir amb l’onada de revoltes per la llibertat al món àrab. La segona, la física, es produïa el 2 de maig, a Abbottabad, en un assalt de venjança a l’estil Western que encara avui caracteritza la política militar dels Estats Units.

(Autor: Oscar Monterde)

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    • Dani

      11/05/2011 - 13:41

      Entenedor, clar i concís… gran article!

    • Robles

      11/05/2011 - 17:40

      Bin Laden va ser assassinat per l’imperi en un acte il·legal i terrorista. Així de clar!

    • Gema

      11/05/2011 - 23:05

      Doncs jo ho trobo bé. Mai sabrem quanta gent ha deixat de morir per culpa d’aquet paio.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús