La revolució que ha tingut lloc a Egipte i que ha comportat la caiguda del règim de Hosni Mubarak, ha fet que moltes mirades s’hagin dirigit al moviment dels Germans Musulmans. Sovint quan s’aborda l’islam polític es fa des d’una visió homogènia que sobrevalora el referent religiós i que dona molt poca importància al moment històric, a les societats i als contextos on es desenvolupa. Com diu Amin Maalouf, en el seu llibre Un món desajustat, “donem massa importància a la influència de les religions sobre els pobles i massa poca a la influència dels pobles sobre les religions”. Contextualitzar els Germans Musulmans en la seva història i la societat on s’han desenvolupat ens pot ajudar a entendre millor el seu paper en el futur d’Egipte.

El moviment dels Germans Musulmans (Al-Ikhwan Al-Muslimun) va ser fundat el 1928 a la ciutat d’Ismailiyah -al nord-est d’Egipte- per Hasan Al-Banna, un mestre de primària, que veia amb molta preocupació la potència de la dominació colonial i l’ocupació anglesa. La seva trajectòria en el món estudiantil va estar marcada per l’activitat associativa participant a la confraria sufí de l’escola i creant una primera associació de beneficència. En aquest context Hasan Al-Banna,va estar molt influït pels debats polítics i intel·lectuals que havien impregnat Egipte en els anys de la lluita per la independència i la proclamació de la constitució de 1923. Les seves influències ideològiques i polítiques així com les de l’organització dels Germans Musulmans, les trobem en el reformisme islàmic, un dels corrents de pensament sorgits al món àrab-musulmà durant el segle XIX on ideòlegs i reformistes polítics buscaven la via pel “renaixement” del món musulmà. Banna, entra en contacte durant la seva vida d’estudiant amb els professors de la universitat d’al-Azhar -la més antiga i prestigiosa del món àrab-musulmà-, entre els quals hi havia Rashid Rida, una figura molt important del reformisme islàmic i deixeble de Muhammad ‘Abduh (1849-1905) un pensador que influirà molt els moviments reformistes, i especialment als Germans Musulmans, sobretot en les reflexions entorn de la necessitat d’una educació, d’una formació, i d’un acostament al domini de les ciències, i en la conducta moral dels governants com a explicació de l’èxit o el fracàs polític i econòmic. Tot i així, els Germans Musulmans, també es veuran influïts en alguns aspectes per altres corrents més conservadors del reformisme islàmic.

La Societat dels Germans Musulmans neix com un moviment que busca un canvi social i polític del sistema instaurat a Egipte amb la constitució de 1923. Les seves activitats i les seves idees el converteixen ràpidament en un moviment de masses. La lluita contra la dominació anglesa va ser entesa no només com la necessitat d’una independència política i econòmica sinó també com la necessitat de buscar en els valors propis i en l’islam la font de legitimació i regulació social. Així la marca distintiva d’aquest moviment serà el que van anomenar “l’islamització des de baix” que tindrà els seus pilars fonamentals en l’educació i l’assistència social. Banna, s’enfrontarà a les missions catòliques i protestants que des del segle XIX havien desenvolupat la seva activitat a Egipte i que a través dels seus programes socials duien a terme una missió evangelitzadora. La crítica dels Germans Musulmans a les missions cristianes occidentals -no criticaven a les coptes- anirà acompanyada d’una ramificació de l’organització per les zones on les activitats missioneres tenien una major influència.

L’any 1930, la Societat es trasllada a El Caire. La situació econòmica d’Egipte, es veu afectada greument per la recessió dels anys trenta. Les masses d’immigrants provinents del camp es troben desistides i explotades per les elits urbanes, sense sindicats, ni assistència pública que doni resposta a les seves necessitats. Els Germans Musulmans enfocaran la seva activitat cap a aquestes masses urbanes. La seva militància, però, vindrà especialment de les classes mitges. La seva activitat xocarà ràpidament amb els interessos del partit nacionalista el Wafd, que a partir dels anys quaranta entrarà al govern per les pressions dels britànics sobre el rei Faruq en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Com molts corrents polítics a Europa, i també al mateix Egipte, els Germans Musulmans tendiran a partir dels anys trenta a militaritzar la seva militància política, amb la creació de grups d’escoltes i d’una organització juvenil, així com d’una secció especial i secreta. La militarització política s’inscrivia sobretot en la lluita contra l’ocupació estrangera a Egipte i contra el sionisme a Palestina. Els Germans Musulmans enviaran militants als enfrontaments a Palestina arrel de les revoltes de 1936 i milicians seus participaran activament a la guerra de 1948. En aquest context de tensió política i després de l’assassinat de dos oficials britànics el 15 de novembre de 1948, els anglesos exigeixen la dissolució de l’organització, que el rei va decretar el 8 de desembre del mateix any. S’inicia una persecució contra els seus líders i Hassan al-Banna és assassinat en un atemptat el 12 de febrer de 1949.

La Societat dels Germans Musulmans havia consolidat la seva organització a partir dels anys trenta amb un estructura molt jerarquitzada, la professió al guia suprem era el principi fonamental. El guia estava assistit per un comitè general i un consell constituent. L’assemblea consultiva, era l’òrgan legislatiu encarregat d’elegir el guia suprem. A finals dels anys trenta l’organització es va estendre progressivament per diferents països àrabs, Palestina (1935), Síria (1937), Jordània (1945), Líbia (1946), el Sudan (1949), Algèria (1953), entre d’altres. La influència de molts líders exiliats afavorirà la seva extensió. Tot i així, els moviments creats a cada país s’adaptaran a les circumstàncies econòmiques i socials de cada indret. L’organització a nivell global funcionarà més aviat com una internacional d’inspiració política que no pas com una organització política unificada.

La successió de Hasan al-Banna va provocar divergències dins de l’organització i l’elecció de Hassan al-Hudaybi l’any 1951 com a nou guia va confirmar la imposició de la línia legalista i pacifista del seu creador per sobre altres tendències més radicals. La base social dels Germans Musulmans va ser imprescindible per assegurar l’èxit del cop d’estat dels Oficials Lliures el 23 de juliol de 1952, que va acabar amb el sistema polític imposat l’any 1922. Les contradiccions internes sorgeixen dins de l’organització i l’autolimitació imposada pel guia comportà el refús a la participació en el Consell de Comandament de la Revolució el següent pas del qual,  fou la prohibició dels partits polítics l’any 1953. L’any següent, després d’un intent d’assassinat contra Gamal Abdel Nasser per part dels Germans Musulmans, va prohibir l’organització. Nasser que havia estat infiltrat a l’organització coneixia perfectament la base de poder massiva i popular i l’oposició que aquesta podria desenvolupar contra el nou sistema polític.

La forta repressió imposada sota el govern de Nasser, va marcar el futur de la Societat dels Germans Musulmans, que va passar a actuar a la clandestinitat, des de les presons i a l’exili. La dura repressió comportarà la radicalització i el sorgiment de noves faccions sobretot a finals dels anys seixanta i sota la inspiració de l’escriptor Sayd Qutub, que poc a poc s’anirà separant de la Societat, adoptant una via molt més radicalitzada i que a partir de la seva execució l’any 1966, serà font d’inspiració per a les futures faccions més radicals de l’islam polític. La derrota del panarabisme a la guerra de 1967, va significar una empenta al discurs de l’islam polític.

Quan Sadat va arribar al poder, després de la mort de Nasser al 1970, va alliberar als principals responsables dels Germans Musulmans, i va col·laborar amb les organitzacions islamistes. L’objectiu era aprofitar el seu discurs i la seva base social contra els diferents grups d’oposició d’inspiració marxista, en el context del gir polític introduït pel nou president. Sadat va poder assistir en pocs anys al sorgiment i al creixement de moltes organitzacions islamistes, tant d’aquelles més moderades com els Germans Musulmans, com d’altres molt més radicals que optaven per la via de la violència, com al-Tafkir wal Hichra (excomunió i exili) sorgit dels seguidors de Qutub, així com de les organitzacions universitàries Yamaa Islamiya, o el Yihad Islamic, nascuda al 1973 i que assassinarà a Sadat en un atemptat el 6 d’Octubre de 1981.

Les relacions dels Germans Musulmans amb el règim de Sadat havien empitjorat a partir de 1978 amb la firma dels acords de Camp David i la pau amb Israel l’any 1979. Durant els anys vuitanta, la generació de Germans que havien format part de les organitzacions estudiantils arriben a la vida professional. S’inicia així un període en que els Germans van començar a ocupar massivament els sindicats professionals, començant pel de metges, continuant pel d’enginyers, el de farmacèutics, i el d’advocats, etc. Tot i seguir il·legalitzats gaudiran d’una relativa tolerància. Durant aquesta època intentaran conquistar posicions al terreny polític, presentant membres a les eleccions aliant-se amb diferents partits polítics. La presència social dels Germans Musulmans es farà notar en els resultats obtinguts. A partir de 1992, Hosni Mubarak, president d’Egipte des de la mort de Sadat, retorna a una ofensiva repressiva contra l’organització, que a partir de 1995 es converteix en una persecució  als seus candidats. L’any 1996, un grup de persones sorgides dels Germans Musulmans, crea un partit polític anomenat al-Wasat (el centre), amb la intenció de presentar-se a les eleccions. La creació del Wasat demostra les divergències dins de l’organització entre una vella generació poc favorable a les relacions amb el poder i centrada en el terreny religiós, però que encara controla l’elecció del guia suprem i una nova generació disposada a la participació política en un marc democràtic. El Wasat, no aconseguirà tampoc la seva legalització, dins del restringit sistema polític egipci.

Els atemptats de l’11 de setembre del 2001, generen una nova etapa de persecució. La guerra contra el terrorisme no va distingir entre les diferents organitzacions islamistes. Les divergències dels Germans Musulmans amb l’Àrabia Saudí, interessada en culpar dels atemptats i de les derives violentes de l’islam als Germans Musulmans, crearan noves dificultats a l’organització i la seva font principal de finançament, el banc al-Taqwa creat a finals dels anys vuitanta, va ser posat sota una estricta vigilància. A partir d’aquest moment  els Germans començaran a veure el perill no tant en la secularització, sinó en la creixent predicació dels grups salafistes més radicals a les barriades de les ciutats. La moderació política i l’autolimitació envers el poder polític continuarà marcant la trajectòria dels últims anys. La nova generació, pren cada cop més referencies de l’islamisme turc i del seu Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Els 88 escons aconseguits a les eleccions del 2005, on membres dels Germans Musulmans s’hi havien presentat com a independents ja que l’organització continuava prohibida, van demostrar el manteniment d’una base social força àmplia. L’autolimitació, envers el poder polític l’han tornat a demostrar en el paper que han tingut durant la revolta del més de gener  i que ha posat fi al sistema polític d’Egipte, evitant capitalitzar les revoltes, participant de les mateixes entre les masses populars, i acostant-se a les negociacions amb el govern. Segurament els Germans Musulmans són avui, el grup més ben organitzat i millor implantat i jugaran un rol important en el nou Egipte sorgit de la revolució. Però com apunta Bichara Khader, la revolució no consistirà en passar d’un “negre” dels dictadors a un “verd” dels islamistes, sinó d’un color a molts colors. La construcció de la democràcia haurà de comptar amb tots els agents polítics. Com va passar a Europa, els partits conservadors amb forts valors tradicionals i religiosos segurament hi jugaran un paper important.

(Autor: Oscar Monterde)

Etiquetes: Àfrica

Entrada publicada a Àfrica el dilluns, 21/02/2011 a les 02:49.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.