LA VANGUARDIA, UN DIARI INCOMBUSTIBLE

Avui el diari La Vanguardia compleix 130 anys. Era l’ú de febrer de 1881 i també era dimarts. La capçalera, més vella que l’estàtua de Colom, sorgia com a “Diario político y de avisos notícias. Örgano del Partido Constitucional de la província”, és a dir, al servei del líder liberal Práxedes Mateo Sagasta. La redacció i l’administració estaven al carrer de les Heures, prop de la plaça Real, i la portada no anava plena de necrològiques sinó de remeis contra les malalties venèries. Ara, continua fent calaix amb els morts i les putes.

El diari propietat de la família Godó és tot un símbol de continuïtat, referència i influència, a la ciutat de Barcelona i a la societat catalana. Tot amb tot, la proximitat al poder polític, des del seu naixement fins a la data, és la principal característica d’un diari que va recolzar a Maura, la dictadura de Miguel Primo de Rivera i, per descomptat, la del general Franco. De fet, el 27 de gener de 1939 portava el número 22.575, correlatiu al del 19 de juliol de 1936, i el lema “Diario al servicio de España y del Generalísimo Franco”.

Avui, a les set de la tarda, al Col·legi de Periodistes, es presenta “Diari d’una postguerra. La Vanguardia Española (1939-1946)”, fruit d’una recerca col·lectiva del Centre d’Estudis Històrics Internacionals – Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La informació publicada es contrasta amb els informes de caràcter reservat de l’Exèrcit. La presentació del llibre va a càrrec de l’ex – conseller Joan Manuel Tresserres i de Joan Tàpia, que durant 14 anys va dirigir el diari fins que l’any 2000 el Comte va oferir el seu cap a José Mª Aznar.

(Autor: Andreu Mayayo i Artal)

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    • Paco

      01/02/2011 - 23:41

      Bé, Mayayo. L’has clavat. Només hi ha un petit error en la data del 27 de gener de 1936 (hauria de ser de 1939), l’endemà de l’ocupació franquista de Barcelona.

    • Dani Cortijo

      02/02/2011 - 19:12

      No crec que en Mayayo hagi posat la data malament. El que crec que vol dir és que durant el periode de la guerra, com així va ser, el diari va quedar en mans republicanes (només cal llegir els articles d’aquells anys). Aixi doncs, en instaurar-se el franquisme, per no reconèixer aquesta línia editorial esquerranosa es va prosseguir amb la numeració d’abans de la guerra, ignorant els números publicats durant la guerra.

    • Toni Toluges

      04/02/2011 - 05:15

      Sr. Mayayo, La Vanguardia -com gairebe tots els diaris de Barcelona- va ser incautada el 22 de juliol de 1936 pel govern de la Generalitat republicana. Recuperada pels legitims propietaris, reapareix el divendres 27 de gener de 1939 “despues de dos años y medio de haber perdido el contacto diario con sus lectores (…) con un ‘Deciamos ayer…’ (…) y naturalmente, su numero correlativo no puede ser mas que este: 22.575” (el mateix que el dia de l’incautacio).

      Aixi doncs, no es va ignorar la numeracio apareguda entre el 19 de juliol de 1936 i el 27 de gener de 1939 per “recolzar el general Franco” -com voste insinua- sino perque era el periode durant el qual el diari havia estat incautat. De fet, la decisio de La Vanguardia no es diferent de la que fan els historiadors a l’excloure, de la numeracio ordinal, als presidents de la Generalitat imposats pel Govern espanyol durant la suspensio de l’Estatut (octubre de 1934 – febrer de 1936).

      Sr. Gavin, d’un blog institucional que preten analitzar “el present en clau historica” caldria esperar una mica mes de rigor… i ja posats, menys frivolitat (“continua fent calaix amb els morts i les putes”).

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús