Arxiu del dimarts, 1/02/2011

LA VANGUARDIA, UN DIARI INCOMBUSTIBLE

dimarts, 1/02/2011

Avui el diari La Vanguardia compleix 130 anys. Era l’ú de febrer de 1881 i també era dimarts. La capçalera, més vella que l’estàtua de Colom, sorgia com a “Diario político y de avisos notícias. Örgano del Partido Constitucional de la província”, és a dir, al servei del líder liberal Práxedes Mateo Sagasta. La redacció i l’administració estaven al carrer de les Heures, prop de la plaça Real, i la portada no anava plena de necrològiques sinó de remeis contra les malalties venèries. Ara, continua fent calaix amb els morts i les putes.

El diari propietat de la família Godó és tot un símbol de continuïtat, referència i influència, a la ciutat de Barcelona i a la societat catalana. Tot amb tot, la proximitat al poder polític, des del seu naixement fins a la data, és la principal característica d’un diari que va recolzar a Maura, la dictadura de Miguel Primo de Rivera i, per descomptat, la del general Franco. De fet, el 27 de gener de 1939 portava el número 22.575, correlatiu al del 19 de juliol de 1936, i el lema “Diario al servicio de España y del Generalísimo Franco”.

Avui, a les set de la tarda, al Col·legi de Periodistes, es presenta “Diari d’una postguerra. La Vanguardia Española (1939-1946)”, fruit d’una recerca col·lectiva del Centre d’Estudis Històrics Internacionals – Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La informació publicada es contrasta amb els informes de caràcter reservat de l’Exèrcit. La presentació del llibre va a càrrec de l’ex – conseller Joan Manuel Tresserres i de Joan Tàpia, que durant 14 anys va dirigir el diari fins que l’any 2000 el Comte va oferir el seu cap a José Mª Aznar.

(Autor: Andreu Mayayo i Artal)