Camp Definitiu. Diari d’un exiliat al Barcarès.

A finals de gener de 1939, després de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes, es desfermà l’èxode de població civil cap a la frontera francesa, fugint de la dura repressió que imposaren els militars sollevats. També s’accelerà la retirada de l’Exèrcit Republicà, que en pocs dies arribà a la frontera amb França. Entre els més de 200.000 militars que es desplaçaven cap a la frontera francesa i que s’exiliarien al país veí, hi havia Josep Rubió i Cabeceran. Rubió havia nascut a Bellcaire d’Urgell l’any 1905. Havia estat militant de la USC i posteriorment del PSUC. Passà la frontera amb els seus companys d’unitat el dia 10 de febrer de 1939, pel pas del Coll d’Ares. Després d’unes primeres setmanes de caos i confusió als diferents camps de concentració francesos, a finals de març era instal·lat de forma permanent al camp del Barcarès, situat a la platja d’aquesta localitat rossellonesa. Començava d’aquesta manera per a Rubió (i per a centenars de milers de republicans) un internament en unes condicions infrahumanes, que no se sabia ni quan ni com acabaria, ni tampoc quin sentit tenia.

Davant d’aquesta situació, Rubió es veié amb la necessitat de plasmar en un paper aquella experiència traumàtica i inhumana per tal de transformar-la, amb l’ús de la ironia i l’humor, en una realitat acceptable. Així doncs, el 25 de maig de 1939, des del camp de concentració del Barcarès, començava la redacció de Camp Definitiu:

«Fa més de tres mesos, en la població vallespinenca que evoca tants i tants records encara, Prats de Molló, coincidíem en l’èxode procedent de la guerra espanyola cinc refugiats pertanyents a distintes unitats militars, tots ells, de dret o de fet, fills del mateix poble lleidatà: Bellcaire d’Urgell.

De Prats de Molló a Amélie les Bains, d’ací al Camp Provisional de Le Barcarés, més tard al “Camp Definitiu” del mateix nom, els cinc companys ens hem anat retrobant i junts hem anat coincidint amb altres companys fins a formar un grup d’onze components, el Grup B., unit, per raó de naixença o de veïnatge, en veritable camaraderia.

Cap dels components del Grup B. hem assolit càrrecs militars ni governatius del més petit relleu dins la República Espanyola. Podem parlar com a soldats o com a senzills ciutadans, i en intentar donar a conèixer el nostre pensament, ho fem amb la millor serenitat d’esperit, amb el mínim d’impediments, amb la màxima sinceritat, amb un mínim d’orgull, tal com correspon a uns homes lliures i de cor. Les privacions de l’exili, la severitat dels camps de concentració, no han atuït el nostre ànim, no ens han deprimit. Pel contrari, constitueixen un estimulant per a la reflexió pròpia.

El nostre objectiu és parlar dels camps de concentració francesos, (i en particular del del Barcarès), vist a través d’un reduït grup de combatents.»

Amb la seva ploma, Josep Rubió va provar de crear un món paral·lel dins les mateixes filferrades, on la dignitat humana no es veiés totalment anorreada. L’objectiu era no embogir, com els passava a tants d’altres refugiats, sobrepassats pel drama de la pèrdua de la guerra, l’exili i la vida misèrrima als camps de concentració.

D’aquesta manera naixia el diari Camp Definitiu, que és un retrat fidedigne de la vida quotidiana al camp de concentració del Barcarès. Descriu amb tot luxe de detalls els espais, els pobladors i les rutines diàries del centre d’internament. Per aquest motiu és una eina excepcional per acostar-nos d’una forma propera i humana a aquest esdeveniment històric, l’exili concentracionari francès.

Sens dubte, l’obra de Josep Rubió aporta un valor afegit a la bibliografia i els testimonis sobre l’exili republicà i per aquest motiu el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona n’ha impulsat la seva publicació. A diferència del que succeeix sovint, es tracta del testimoni d’un soldat republicà sense responsabilitats polítiques d’alta volada, és a dir, és molt més representatiu del col·lectiu d’exiliats anònims que es varen veure obligats a travessar la frontera amb França el febrer de 1939. A més a més, ens aporta una descripció de primera mà de la vida i l’organització del camp de Barcarès en els mesos immediatament posteriors a la fi de la Guerra Civil a Catalunya. Sens dubte, es tracta d’un testimoni que enriqueix el nostre coneixement de l’exili.

Us convidem a tots a la presentació d’aquest llibre, Camp Definitiu. Diari d’un exiliat al Barcarès, que tindrà lloc el proper dijous dia 2 de desembre, a les 19 h, a la Llibreria Catalònia (Ronda de Sant Pere, 3. Barcelona). Intervindran a la presentació Jordi Rubió i Carné, fill de l’autor; Antoni Segura i Mas, autor del pròleg i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona; i Elisenda Barbé i Pou, curadora de l’edició.

(Autora: Elisenda Barbé i Pou)

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • Agnès

      11/12/2010 - 23:55

      El meu pare també hi va anar a parar , passant pel coll l d’Ares .

    • Elisenda Barbé

      13/12/2010 - 12:16

      Benvolguda Agnès,

      Josep Rubió també va sortir pel Coll d’Ares, concretament el dia 10 de febrer de 1939 a les 4 de la tarda. Després de ser desarmat (ja que era soldat de l’exèrcit republicà), va ser reclòs als camps de concentració de Prats de Molló, els Banys d’Arles i finalment el Barcarès.

      Milers de republicans van patir la mateixa sort que el teu pare i que Josep Rubió. El llibre “Camp Definitiu” és especialment interessant pel fet que recull el testimoni de les experiències viscudes al camp del Barcarès per un home anònim i sense responsabilitats polítiques ni militars, experiències que segurament són més properes a les de la massa de catalans i espanyols que el 1939 es veieren en la necessitat d’exiliar-se a França. T’animo a llegir-lo, ja que a més a més et podràs fer una idea bastant clara de com era el camp on va anar a parar el teu pare. Josep Rubió descriu de forma precisa i entenedora les característiques del camp del Barcarès i com s’organitzaren els refugiats que hi habitaven.

    • GINESTA LLORENS

      14/04/2012 - 17:28

      Hola,

      Em dic Jacques GINESTA LLORENS, GINESTA el meu pare Josep, va néixer a Belcaire, va tornar a França el 22 febrer 1939 passant pell coll d’ARES, i va morir el 22 febrer 2006, a l’edat de 93 anys.
      Quan va arribar a França, va ser internat tembé a Prats de MOLLO, i desprès a Argelès. Ell va conèixer a l’autor del llibre el senyor josep RUBIO i CABECERAN.
      Jo visc a Tolosa, em pot enviar el llibre “Camp définitiu”, vaig a tornar un xec per les despeses i el valor del llibre.
      Disculpi el meu català, ho fan dos anys que estic aprenen.

      El meu número de telèfon és 06.67.07.65.04, la meva adreça:

      JACQUES M.GINESTA 18 Allée du VAL D’ARAN 31240 SAINT-JEAN-França.

      Cordialment

    • Elisenda Barbé

      16/04/2012 - 10:23

      Benvolgut Jacques,

      Estaria molt interessada en poder contactar directament amb tu per tal de concretar els detalls de l’enviament del llibre i perquè sospito que en Josep Rubió cita el teu pare al llibre Camp Definitiu. Et pregaria que m’enviessis un correu electrònic a l’adreça cehi@ub.edu i d’aquesta manera ens podrem posar d’acord. Si t’és més còmode, em pots escriure en castellà o en anglès i, si ho prefereixes, en català, llengua que m’alegro molt que estiguis aprenent. Em disculpo per avançat perquè jo no parlo el francès.

      Salutacions cordials i fins ben aviat,

      Elisenda

    • Mercè Sandiumenge

      21/11/2013 - 19:00

      Hola Elisenda ,estic investigant el meu cognom i la història familiar…El meu pare,ja mort,en la retirada va anar a parar al camp del Barcarès i sempre deia que ,com que era fuster,va ajudar a construir els barracons,ja que quan el seu grup va arribar no hi habia res per aixoplugar-se ….Desprès va anar a parar a Agde ,on va aconseguir una semillibertat i va treballar per un fuster de la zona refinant-se en el treball del moble estil francès ,crec que a Toulouse o a prop…Ve això ve a tomb perquè navegant per Internet ,buscant informació dels camps de refugiats he trobat informació del llibre que has escrit i volia saber si hi surt el tema de la construcciò dels barracons …Ah ,el meu pare era fill de Ivars d’Ugell a uns 8 ò 10 Km. De Bellcaire …..

    • Elisenda Barbé Pou

      26/11/2013 - 14:10

      Benvolguda Mercè,
      Sento dir-te que a Camp Definitiu no hi ha cap referència al procés de construcció dels barracons on foren allotjats els exiliats. En canvi, sí que hi podràs trobar una descripció ben acurada de la vida quotidiana al camp, que et permetrà fer-te una idea de les condicions en les quals visqué el teu pare mentre hi estigué internat.
      Respecte el que et va explicar sobre la construcció dels barracons, puc dir-te que els primers exiliats arribaren al Barcarès l’11 de febrer de 1939. Aquests foren allotjats pràcticament al ras, en simples tendes i miserables barraques baixes que no disposaven de terra, motiu pel qual els republicans havien de dormir sobre la sorra humida. A partir del 14 de febrer s’inicià la construcció del camp, per la qual s’empraren 200 km de filferro espinós, 800 m3 de fusta i 20 tones de claus. Els treballs duraren 4 mesos i hi treballaren 2.000 obrers, la majoria dels quals eren exiliats republicans. Entre aquests sembla que hi havia el teu pare, segons el que ell mateix et va explicar.
      El camp del Barcarès quedà organitzat de la següent forma un cop s’acabaren els treballs de construcció: estava dividit en divuit illots, cada un dels quals contenia 25 barraques de fusta de 24 metres de llarg per 6 d’ample i capacitat per a 70 homes. Cada illot tenia barraques destinades als serveis d’infermeria i cuina, a més a més d’aixetes d’aigua potable, safareigs i comunes.
      Et desitjo molta sort en la teva recerca i espero haver-te pogut ajudar.
      Atentament,
      Elisenda

    • Antoni López Casals

      01/05/2015 - 13:26

      El meu avi Plàcid Casals Viñas i el seu fill Ramon Casals Espelt, de La Pobla de Lillet (Berguedà) també van estar als camps de concentració del sud de França (no sé exactament quins) i en van tornar. Com puc saber on eren? El meu pare, de la lleva del biberó a l’Ebre va ser destinat a un camp de treball. No sé si abans va ser a un camp de concentració.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús