Tornada i…Tony Judt

De retorn de les vacances que esperem hagin estat profitoses per a tots i totes, tornem a començar el blog i ho fem amb una notícia trista. La mort el passat dia 6 d’agost d’un dels millors historiadors contemporanis actuals: el britànic Tony Judt. Autor de molts llibres i articles, en els darrers anys fou conegut especialment per dos treballs excel·lents: Postguerra. Una historia de Europa desde 1945 (Taurus, 2006) i Sobre el olvidado Siglo XX (Taurus, 2008). Fou precisament arrel de la publicació del primer títol esmentat que Tony Judt concedí una entrevista al butlletí de l’Historical Society dels Estats Units, Historically Speaking, on a més de parlar del llibre va fer unes interessants reflexions sobre la història, l’historiador i el paper d’aquest en la societat. M’ha semblat oportú obrir la nova temporada del blog amb la traducció d’un fragment d’aquestes reflexions:

La primera responsabilitat de l’historiador es fer bé la seva feina: investigar que succeí en el passat, pensar una manera de transmetre-ho que sigui a la vegada efectiva i fidel, i dur-ho a terme. Ara bé, si ets historiador, per exemple, de la societat medieval no tens necessariament cap obligació cívica de sortir a l’espai públic i explicar perquè era incorrecte ofegar a les dones acusades de bruixeria, Va passat fa molt temps,  ja no és un assumpte que interessi al gran públic i l’historiador, per tant, pot tractar el tema només des de la vessant professional sense sentir cap responsabilitat moral vers la comunitat en la que viu. No crec que els historiadors del segle XX, particularment els del segle XX a Europa, tinguin aquesta opció. La tasca d’aquests historiadors no és la de trastocar les coses només per el plaer de trastocar-les, però sí la de gairebé sempre explicar històries incòmodes exposant a la vegada perquè la incomoditat és part de la veritat que necessitem saber per a viure bé i correctament. Una societat ben organitzada és aquella on coneixem la veritat sobre tots nosaltres, no una on ens diem còmodes mentides sobre nosaltres mateixos. I en això els historiadors tenen un paper especial a desenvolupar, probablement més important que el dels moralistes. Els darrers parteixen d’un conjunt de valors teòricament universals que de fet poden no ser compartits per molts dels que els escolten, mentre que l’historiador simplement diu: “Mireu, això és quelcom que tots compartiu perquè és part del vostre passat comú. Teniu això en comú i ho heu de reconèixer.” Per tant, sí que tenim el deure de trastocar i aquesta és una de les raons per les que em molesto tant amb els meus col·legues que només publiquen  els uns per els altres. Tenim un deure vers les nostres comunitats en un sentit molt més ampli. És cert que només podem estar a l’alçada d’aquest deure sent bons professionals de la història, però tenim aquest deure. Us donaré un exemple pràctic. Quan l’any 1997 tingué lloc a França el judici a Maurice Papon – l’únic judici important d’un criminal de guerra del règim de Vichy – l’acusació demanà als historiadors especialitzats en aquella època que testifiquessin com a experts davant del tribunal per tal de poder establir el context en el qual l’acusat dugué a terme les seves accions. La majoria refusaren, no volien prendre part en una polèmica pública però també esgrimint que el lloc d’un historiador no era un tribunal de justícia. L’historiador només ha d’escriure llibres. Una excepció fou el professor de la Universitat de Columbia a Nova York, Robert Paxton, qui de fet havia obert  el debat sobre Vichy publicant el primer llibre sobre aquell règim l’any 1952. Paxton estigué d’acord en actuar com a testimoni expert i jugà un paper crucial informant al tribunal no només sobre com era la França de 1942 sinó també sobre què era possible i què no en termes d’elecció personal i de coratge, tant des de l’angle moral com el polític, per a un funcionari del règim de Vichy en aquell temps i en aquell lloc. Aquest sembla ser el paper de l’historiador: fidelitat  a la veritat i per tant, inevitablement trastocador.

Si voleu llegir la resta de l’entrevista (en anglès) la trobareu ací: http://www.bu.edu/historic/hs/judt.html i si us interessa l’obra i el pensament de Tony Judt no us perdeu la seva darrera reflexió sobre el moment actual que es publicarà ben aviat: Algo va mal. Els que no tingueu problemes amb l’anglès ja la podeu llegir: Ill fares the land (Penguin Press 2010).

(Autor:Víctor Gavín)

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús