El Congrés Internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim” es clou amb un gran èxit de participació

Els passats dies 21, 22 i 23 d’abril de 2010 va tenir lloc el Congrés Internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim” a la Facultat de Geografia i Història de la UB. El Congrés, organitzat pel CEHI-UB amb la col·laboració del Departament d’Història Contemporània de la UB i el Memorial Democràtic, va comptar amb la participació de gairebé 200 assistents, una setantena dels quals presentaren comunicacions sobre els diversos àmbits que tractava el Congrés. Els assistents provenien de diverses universitats i centres d’estudi d’arreu del territori de l’Estat Espanyol, Europa, Amèrica del Nord i del Sud, cosa que demostra la bona acollida de la iniciativa.

L’acte inaugural va comptar amb la participació de la Degana de la Facultat, M. Ángeles del Rincón; el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, el director del Departament d’Història Contemporània, Joan Oliver, i el director del CEHI-UB, Antoni Segura. A continuació, Josep Termes, oferí als assistents la conferència inaugural, titulada La societat espanyola sota el franquisme.

Malgrat que estava prevista la participació al Congrés dels ponents Paul Preston i Ángel Viñas, així com del relator Luciano Casali, el núvol de cendres volcàniques que emmascarà el cel europeu els impedí d’arribar fins a Barcelona. Tot i això, els assistents al Congrés pogueren gaudir de les seves intervencions, que foren llegides pels corresponents Presidents de sessió.

El Congrés organitzà la discussió científica a l’entorn de sis àmbits d’institucionalització del franquisme. En primer lloc, es referí a tot allò vinculat a l’estructura i organització política, a càrrec de Paul Preston i Gabriel Cardona. A la tarda, Carles Santacana i Jordi Amat tractaren de la política educativa i cultural del règim.

El dijous dia 22 d’abril fou el dia més intens, amb la discussió de tres àmbits. Al matí fou el torn de Mary Nash i Montserrat Duch, al voltant del model social; a continuació Manuel González Portilla i Llorenç Ferrer desglossaren la política econòmica del franquisme. Ja a la tarda, Ángel Viñas i Joan M. Thomàs es centraren en la política exterior de la dictadura.

Finalment, el divendres 23 d’abril, va tenir lloc l’última sessió del Congrés, titulada “Santiago y cierra España: Catalunya i l’Espanya franquista”, a càrrec de Josep M. Solé i Sabaté i Luciano Casali. A continuació Julio Aróstegui pronuncià la conferència de clausura, titulada Una dictadura sui generis: ideología de exclusión y aparato de control. Antoni Segura posà el punt i final, declarant que el Congrés havia complert àmpliament les expectatives inicials. Els organitzadors del Congrés volguérem celebrar la diada de Sant Jordi regalant a tots els assistents una rosa i un llibre.

Durant els dies del Congrés es dugueren a terme diverses activitats paral·leles, relacionades amb la temàtica del Congrés. Del 12 al 23 d’abril es pogué veure al vestíbul de la 2ª planta de la Facultat de Geografia i Història de la UB l’exposició “La dictadura franquista, cuarenta años de represión”, organitzada pel Foro por la Memoria de Segovia, sota la direcció de Santiago Vega Sombría. El 22 d’abril, a les 22:00h, tingué lloc a la Filmoteca de Catalunya una sessió especial en la qual es projectaren films seleccionats del NO-DO, precedits per una taula rodona amb la participació dels professors Magí Crusells i Josep Maria Caparrós Lera, del Centre Film-Història de la UB, i de Blas Martí, ex-treballador del NO-DO. També a l’aula adjunta a l’espai on es celebrava el Congrés es projectà de forma ininterrompuda diversos films del NO-DO, que acabaren d’arrodonir l’ambient de les jornades.

 (escrit per Elisenda Barbé i Pou i Albert Planas i Serra)

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús