Entrades amb l'etiqueta ‘numismàtica’

L’origen espanyol del dòlar

dissabte, 8/03/2014
Les columnes d'Hèrcules, amb el penyal de Gibraltar al fons

Les columnes d'Hèrcules, amb el penyal de Gibraltar al fons

La història de la divisa més important del món comença al segle XVI quan en una ciutat de Bohèmia (República Txeca), anomenada Joachimsthal, es descobrí plata. Amb aquest material s’inicià aleshores l’encunyació de moneda, concretament de florins. En alemany aquests florins s’anomenaren Joachimsthaler Gulden (“florins de Joachimsthal”). Després, per abreujar, passaren a ser coneguts com a Joachimsthaler. Com que la gent continuava abreujant, la paraula quedà finalment en Thaler.

Però no acabà aquí la cosa. En els dialectes alemanys del Nord la seva pronunciació era daler i amb aquesta forma passà a l’anglès. A les colònies angleses de Nord-Amèrica el terme dòlar s’usava per referir-se a les monedes espanyoles que hi circulaven. A finals del segle XVIII, després de la independència dels EUA, es decidí adoptar dòlar com a nom oficial de la nova divisa americana.

Hèracles i el dòlar
El famós símbol del dòlar ($) està molt relacionat amb un episodi que visqué Hèracles (Hèrcules llatí) a la península ibèrica. Segons la mitologia clàssica, el gran heroi grec havia erigit a l’estret de Gibraltar dues columnes que, amb el temps portaren la inscripció llatina non plus ultra (“més enllà, res”). Amb ella s’indicava que aquell lloc era la fi del món conegut a Occident. Al segle XVI, Carles I incorporà a l’escut d’armes d’Espanya les columnes d’Hèracles amb una cinta que portava la inscripció heracliana modificada: plus ultra –no debades, amb la descoberta del Nou Món, el non ja no tenia sentit.

Més endavant, es cercà un símbol per a la potent moneda d’aquell regne. Fou el format per dues retxes verticals (que representaven les columnes d’Hèracles) i una corba sinuosa (que representava la cinta amb el plus ultra). I fou aquest mateix símbol el que adoptaren els nord-americans per a la seva pròpia moneda després de la Guerra de la Independència (1775-1783). Amb el temps, s’eliminà una de les dues retxes verticals inicials del dòlar, de manera que quedà en la seva forma actual ($).

Columnes d'Hércules (Gibraltar)

Columnes d'Hércules (Gibraltar)

Antoni Janer Torrens

Dòlars clàssics

dimarts, 4/03/2014

Als EUA la influència de Roma queda ben palesa en els seus símbols, fixats als bitllets de dòlar. En una part, hi ha l’àguila imperial amb un lema, atribuït a August, E pluribus unum (literalment, “un fet de molts” o “a partir de la unió de diversos”). És la famosa idea de la unió fa la força.  En una de les seves urpes sosté un branca d’olivera, símbol de la pau; i a l’altra, tretze fletxes (les tretze colònies originals dels EUA), que representen la disposició a defensar el país.


L’altra emblema important és una gran piràmide inacabada amb tretze esglaons (una altra vegada els tretze estats inicials), coronada amb un ull, símbol de Déu, que tot ho veu. A dalt té la inscripció Annuit coeptis, “(La providència ha afavorit les nostres empreses). És una adaptació de l’inici de les Geòrgiques del poeta Virgili: audacibus annue coeptis (“Que la providència afavoreixi les nostres audaces empreses”). La versió adaptada suma tretze lletres i conserva així el seu significat esotèric.

A baix d’Annuit coeptis hi ha escrit, en nombres romans, 1776 i el següent llatinisme Novus ordo seclorum (“Un nou ordre de segles”). Es tracta d’una altra frase agafada també de les Bucòliques de Virgili. Al·ludeix al 4 de juliol de 1776, el dia de la Declaració d’Independència Nord-americana. De tota manera, la frase llatina té una petita modificació respecte a l’original, on trobam  seclorum, en lloc de saeclorum. Així, la inscripció suma un total de desset lletres, un altre número intencionat pels maçons.


La piràmide i l’ull que tot ho veu són també símbols maçons –paraula que prové del francès maçon, “picapedrer”. La piràmide conté setanta-dos totxos. Es tracta del número més esotèric de tots, ja que manté una connexió íntima entre l’home i el cosmos. Per exemple, un cor sa normal batega setanta-dues vegades per minut.

L’adopció de tots aquests emblemes per a la nació nord-americana no és casual. El primer president d’EUA, George Washington, va ser maçó, com ho foren també moltes dels signants de la Constitució. Els valors republicans nord-americans encaixen amb els de la maçoneria: el sentit del deure cívic i gran estima pel coneixement i el progrés. Qui manà imprimir tots aquests símbols maçons al bitllet del dòlar va ser el trigèsim segon president dels EUA, Franklin Delano Roosevelt (1933-1945), un dels maçons amb més poder que ha trepitjat la Casa Blanca.

Antoni Janer Torrens