Entrades amb l'etiqueta ‘MATEMÀTIQUES’

Etimologies primàries

divendres, 29/08/2014

nÚMERO 1

A partir d’ara iniciaré una sèrie monogràfica sobre derivats etimològics dels nombres. Els nostres nombres són d’herència indoaràbiga. Si voleu conèixer la seva història podeu consultar aquest article que em varen publicar a la revista Historia y vida amb el títol “La guerra de los números”.

En grec tenim la paraula πρῶτος per a “primer”. Aquests són alguns dels seus derivats:

Protocol (+κολλα, “cola”). Al món antic, el protocol era el primer full aferrat al principi del manuscrit, en el qual l’escrivà escrivia el seu contingut; després passà a significar la col•lecció ordenada dels manuscrits que custodiava l’escrivà. Avui en dia, el protocol és la cerimònia que han de seguir els actes diplomàtics.
Proteïna: aquesta paraula va ser encunyada pel químic suec Berzelius (1779-1848) a partir del grec. Seria, però, el químic holandès Gerardus Johannis Mulder (1802-1880) qui popularitzaria el terme en descobrir que certes substàncies derivades dels aminoàcids constituïen la matèria bàsica de l’organisme de plantes i animals. L’adjectiu que correspon a proteïna és proteínic o proteic –proteic, però, també significa “canviant” en record a Proteu, un déu (el primer) que contínuament canviava de forma.
Prototip (+ τύπος, model): primer model.
Protagonista (+ ἀγωνίστής, “combatent”): en el teatre grec, era el nom que rebia l’actor principal. Per extensió, avui és la persona que, en un episodi qualsevol, té un rol destacat.
Protàgoras (+ ἀγορα, “assemblea”): el primer de l’assemblea. Nom d’un cèlebre sofista grec del segle V aC conegut per la frase ὁ ανθρωπος μετρον παντα εστιν (“L’home és la mesura de totes les coses”).
Protozous (+ ζῶον, “ésser viu”): tipus d’organisme microscòpic, unicel•lular.

Relacionat amb el numeral que ens ocupa, en grec també existia l’adjectiu μόνος (“únic”), d’on prové:

Monopoli (+ πωλειν, “vendre”): exercici exclusiu d’una activitat.
Monjo: deriva de μοναχός (literalmente, “el que té unitat”, “solitari”). Monestir comparteix la mateixa etimologia.

En llatí tenim el numeral unus, que ens ha donat paraules com:

Algú: deriva de aliquis unus (“algú un de sol”). Un variant d’aquest indefinit seria “qualcun”. En versió negativa tenim “ningú”, derivat de nec (“ni”) i aliquis.
Unanimitat (+ animus, “esperit”): acord d’un conjunt de persona en un mateix sentit.
Univers (+ verto, “girar”). Durant molt de temps es va creure que la Terra era el centre de l’univers; per això, es considerà que tota la “unitat” d’astres “girava” al seu voltant.
Universitat (+ verto, “girar”). Inicialment era qualsevol comunitat de persones, gremi professional o associació política. A Europa la institució de la Universitas, neix al segle XII. De fet en un principi era coneguda com a Universitas scholarium (“Comunitat universal d’escolars”).
Uniforme, unisex

El llatí també existia l’adjectiu primus, -a, -um, d’on tenim:

Primitiu, príncep (+ capio, “agafar”, “capturar”), prior (adj. comparatiu)
Primavera: per als romans, només hi havia dues estacions: una curta i una altra llarga. La curta, que equivaldria al nostre hivern, s’anomenava hibernum tempus. La més llarga, en canvi, era la suma de la nostra primavera, estiu i tardor, i s’anomenava ver, veris –aquesta paraula deriva de l’arrel indoeuropea ver-, relacionada amb la idea de creixement (també és present en els mots verd, verdura, verger, verga, verge i el castellà “verdugo”).

L’estació ver era la primera de totes, per això s’anomenà prima vera, d’on sortí la nostra primavera. La importància que els llatins atorgaven a aquesta estació es reflecteix en el calendari que imperava a Roma abans de la reforma de Juli Cèsar al 45 aC. I és que aquest antic calendari començava amb el mes de març. Tampoc no s’ha d’oblidar que el primer signe del zodíac és Àries, corresponent a la primavera.

I, per acabar, si miram la llengua mare del llatí i grec, l’indoeuropeu, trobam la prolífica arrel sem-:

Simple, singular, senzill, sincer (únic, no alterat en la seva naturalesa)
Assemblea (+ ad, “cap a”) i simultani, ambdues paraules provenen del llatí simul, “al mateix temps”).
Sempre, simular, assimilar, assemblar, dissimular, facsímil.
“Verosímil” en castellà (versemblant en català)

Antoni Janer Torrens

Què és la bellesa?

dissabte, 27/04/2013
La creació i la recerca de la bellesa és un instint de la condició humana. Des del moment que triam la roba que ens posarem per sortir de casa ja estam creant bellesa. Però, què és la bellesa? Els grecs arribaren a la conclusió que el secret de l’harmonia estètica és el número auri, amb un valor aproximat de 1’618. El número auri és la proporció que guarden entre sidos segments de rectes. No només es pot trobar en figures geomètriques, sinó també en la naturalesa, des de l’organització de les escames de les pinyes fins als pètals d’una rosa. 

En l’art, l’edifici del Partenó d’Atenes és una de les primeres manifestacions de l’aplicació del número auri a l’arquitectura. Per exemple, la distància existent entre les columnes de la seva façana és armònica. Donat que el seu escultor fou Fídias aquest número també es coneix com a fi i es representa amb la lletra grega φ. En època moderna, Leonardo Da Vinci (segle XVI) fou un dels seus màxims exponents. L’emprà en les seves obres Mona Lisa i l’Home de Vitruvi. En l’actualitat, molts productes de consum massiu es dissenyen seguint el número auri, ja que resultes més agrades i còmodes. És el cas de les targetes de crèdit o les capses de cigarros.

Per entendre millor el sentit de la bellesa i del número auri us recoman encaridament aquest fantàstic vídeo del programa “Òpera en texans”. De veres, és sublim!!! 

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

I per acabar de completar aquesta sèrie sobre la bellesa, aquí teniu un altre vídeo que dóna més detalls sobre el número auri.