Boudica, l’amazona que protagonitzà el primer Brèxit

Boudica

Boudica

Gran Bretanya ja ha votat la seva sortida de la Unió Europea. El primer Brèxit de la història, però, va ser protagonitzat el segle I dc per una dona, Boudica. Aleshores, tanmateix, no va ser tan fructífer. Avui aquesta heroïna té una estàtua a la vorera del Tàmesi, al costat de la Cambra dels Comuns i del Big Ben. Apareix amb les seves filles dalt d’un carro de rodes adornades amb dalles a l’estil persa.

 

Estàtua de Boudica a Londres

Estàtua de Boudica a Londres

L’any 60 dC, en temps de Neró, Boudica, d’uns trenta anys, va liderar una rebel·lió de més de cent mil britànics contra les legions romanes que des de feia desset anys tenien sotmesa gran part de l’actual Anglaterra. Aquella imponent amazona de terres nòrdiques estava indignada. En el testament, el seu difunt marit Prasutag l’havia nomenada la nova reina de la tribu dels icens, al nord-est d’Anglaterra. A més, la meitat de la seva herència era per a les seves dues filles adolescents i l’altra meitat, per a l’emperador Neró, amb qui Prasutag havia signat un pacte de no-agressió.

 

Mapa de tribus britàniques

Mapa de tribus britàniques

Els romans, tanmateix, no varen donar cap validesa a aquell paper i varen ordenar el saqueig de totes les propietats dels icens. Boudica seria despullada i assotada davant del seu poble mentre els legionaris violaven les seves filles. Aleshores la flamant reina jurà venjar-se d’aquella humiliació. Amb el suport d’altres tribus britàniques, va arrasar Camulodunum (Colchester), Londinium (Londres) i Verulamium (Saint Albans). Els relats dels historiadors romans, segurament exagerats, eleven el nombre de morts a 70.000.

La batalla final es lliurà a Watling Street, prop de Londinium.  Per motivar les seves tropes, segons l’historiador Tàcit, Boudica els dirigí les següents paraules:

“Ningú no es pot lliurar dels arrogants i orgullosos romans. Desfiguraran allò sagrat i violaran les nostres verges. Vèncer o morir en aquesta batalla; tal és la meva decisió de dona. Allà ells, els homes, si volen viure com a esclaus”.

Boadicea Haranguing The Britons. John Opie, R.A. (1761-1807). Oil On Canvas.

Boudia, John Opie, R.A. (1761-1807)

Sembla que Boudica no era entre els 80.000 britànics morts en aquella batalla. Segons algunes fonts, va morir presa. D’altres diuen que va aconseguir escapar i que, conscient del que li esperava, es va suïcidar ingerint verí. Tot i perdre el torcebraç, la magnitud d’aquella revolta va suposar un cop molt dur per a l’amor propi de la totpoderosa Roma. Els historiadors Tàcit i Cassi Dió asseguren que l’enterrament de Boudica va ser espectacular. No s’ha pogut trobar, però, la seva tomba. Alguns diuen que estaria ubicada en el mític Stonehenge.  

PER A MÉS INFORMACIÓ: www.antonijaner.com

Articles del web relacionats:

– El nas de Cleòpatra
– Les noves amazones
– El lament de Zenòbia, l’amazona de Palmira

 

Comparteix

Etiquetes:

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús