Arxiu del mes: gener 2016

Realment la dona va néixer d’una costella?

dilluns, 18/01/2016
La creació d'Eva

La creació d’Eva (Capella Sixtina)

Per culpa d’una mala traducció podem dir que la dona és injustament considerada un ésser inferior. Aquest és el passatge del Gènesi (2, 21-25):

“Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat.  De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home exclamà:

-Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.

Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.”

La creació d'Eva

La creació d’Eva

El Gènesi forma part del Pentateuc o Torà, que abraça els cinc primers llibres de la Bíblia. La cultura hebrea agafà aquest episodi del mite de la creació sumeri (Atráhasis), on el déu Enki crea la dona igual a l’home. En el text original sumeri, escrit en cuneïforme, es fa servir la paraula TI per referir-se a la dona.

En funció de com es col·loqui, TI significa o bé “costella” o bé “el poder de crear vida” –curiosament, en hebreu, Eva significa “font de vida”. Els rabins jueus, però, optaren per traduir el terme sumeri com a “costella”. Fou així com la dona, en l’imaginari occidental, acabà essent considerada un ésser subordinat a l’home. Ja ho diuen en italià: Traduttore, traditore (“Traductor, traïdor”).

Articles relacionats

– El clítoris, quina gran descoberta
– El complex de Fedra
– Penèlope no tenia cap síndrome!
– El complex de Cassandra
– Lilith, la primera dona rebel
– L’etern mal uterí
– Manual mallorquí de misogínia

– Les noves amazones
– Pandora, les arrels gregues de la misogínia
– El mite de la bellesa
– Lisístrata o el poder sexual de les dones
– Sobre dones i homes
 Alerta a venerar Venus
– Friné, la bellesa feta dona
– Femme fatale, l’origen d’un mite
– Tragèdies femenines
– La guerra dels sexes
 El llenguatge sexista: entrevista a la filòloga Eulàlia Lledó (El Temps, agost 2008, Núm. 1.263)

El rostre de Déu

dilluns, 4/01/2016
La creació d'Adam

La creació d’Adam

Els cristians s’imaginaren Déu com un ancià respectable amb barba. La primera representació, però, del seu rostre arribà amb el Renaixement, de la mà de Miquel Àngel. A principis del segle XVI (1509-1512), en la seva intervenció a la Capella Sixtina, el gran artista toscà dotà de forma humana aquell “ésser invisible” en el seu fresc “La creació d’Adam”, una de les icones de la història de la pintura universal. El seu principal model fou Zeus, del món clàssic.

Capella Sixtina

Capella Sixtina

La pintura ocupa la part central la volta de la Capella Sixtina, que escenifica diversos passatges de la Bíblia. Adam descansa mentre que un musculós Déu entra en escena amb moviments ràpids: el vent de la carrera li tira cap enrere la seva barba i cabellera. Aquests moviments recorden Zeus, sempre actiu i disparant rajos, anant amunt i avall de l’Olimp.

Tetis (mare d'Aquil·les) demanant ajuda a Zeus durant la guerra de Troia, Ingress (1811)

Tetis (mare d’Aquil·les) demanant ajuda a Zeus durant la guerra de Troia, Ingress (1811)

Segons el Gènesi, Déu va modelar l’home amb pols de la terra, a la seva imatge i semblança. Després “li va infondre l’alè de vida”. Miquel Àngel, però, va defugir aquesta escena i va preferir que Déu sortís donant vida a Adam estenent-li la mà. Irromp flotant a l’aire, de manera majestuosa, embolcallat per un mantell i acompanyat d’un cor d’àngels. Sota el seu braç esquerre hi ha Eva, que, en sentit figurat, espera en els cels el seu torn.

Imatge del tot poètica

Imatge del tot poètica

Possiblement l’escena dels dos dits a punt de tocar-se va ser agafada de l’himne medieval Veni Creator Spiritus, on es demana que el dit de la mà paterna dreta doni als fidels amor. “La creació d’Adam” és considerada l’al·legoria més suggeridora i poètica de l’origen diví de l’ésser humà. El fresc recorda molt “La creació d’Eva”, que s’hi troba representat just al costat.

La creació d'Eva

La creació d’Eva

Articles relacionats:
– Els orígens del cristianisme
– 
La mort de Déu

PER A MÉS INFORMACIÓ: WWW.ANTONIJANER.COM