Les cortines de l’hort de la cort

Antigament, al costat dels palaus, hi havia una espècie de corral anomenat cohors –en català, hort seria la forma abreujada del terme. Amb el temps, les persones que habitaven aquests corrals passaren a formar part d’una unitat militar coneguda com a cohort i també del seguici o cort reial. Es tractava d’un selecte grup de persones que destacaven per la seva cortesia. L’edat mitjana fou precisament l’època de l’amor cortès, amor noble, sincer i cavalleresc. La cortesana de torn esperava el seu estimat aferrada a les cortines del finestral de la cort. Era una forma romàntica de festejar o de cortejar.

Tanmateix, la paraula cort no trigà a ampliar el seu significat. Així, passà a designar un tribunal de justícia (la Cort Penal Internacional de l’Haia) o el lloc on es reuneixen els estament governamentals (les Corts espanyoles integren el Senat i el Congrés de diputats). En castellà també existeix el terme “cortijo” – en català, masia, derivat del llatí manere (“romandre”).

Per molta similitud fonètica que hi hagi, cohort no té res a veure amb conhort, sinònim de consol. Aquesta paraula deriva del verb hortari (“incitar”), d’on tenim també exhortar i desconhort. Empesos, però, per falses etimologies, no falten els qui cerquen conhort en un hort.

Antoni Janer Torrens

Comparteix

Etiquetes:

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús