Per què en català deim vaga i en castellà “huelga”?

manxa

manxa

El mot català vaga prové del verb llatí vacare (“estar buit, ociós”), d’on deriven també altres paraules com vacacions o vacant. En castellà, aquest ètim donà “vago” –en català, gandul, paraula d’origen àrab; o dropo, procedent del grec ὑδρωπικός (“d’aspecte d’aigua”). El “huelga” castellà, però, té un origen ben diferent. Es tracta d’una forma derivada del verb “holgar”, el qual procedeix del llatí follicare (“esbufegar”), que alhora deriva de follis (“manxa”; en castellà “fuelle”).

Aquest curiós origen etimològic té una explicació. El so de la manxa recorda l’esbufec d’una persona. I, com que quan hom s’atura de treballar, esbufega, per tant, descansa -els que sempre estarien descansant serien els “holgazanes” (gandul, en català); i els que sempre estan de festa, esbufegant, són amics de les “juergas” (gresca, en català). Amb l’associació d’idees abans esmentada, s’entén que follar també pogués derivar de follis. Amb tot, el gran mestre de l’etimologia, Joan Coromines, és de l’opinió que l’etimologia d’aquesta paraula és fullare (“batre”), que igualment tendria una forta càrrega metafòrica.

Tanmateix, avui en dia les paraules vaga i “huelga” tenen un significat més actiu del que indica la seva etimologia. Ho hem pogut veure a principi de curs amb les mobilitzacions que han protagonitzats els docents de les Balears per reivindicar un ensenyament públic de qualitat. Així doncs, “huelga” (sobra) qualsevol comentari tendenciós al respecte.

Antoni Janer Torrens

Comparteix

Etiquetes:

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús