Discursos etimològics sobre la por


Les pors poden ser el nostre pitjor enemic. Al món grec, Fobos, fill d’Ares, déu de la guerra, era l’encarregat d’infondre por (φοβος) al camp de batalla. Ara, però, la por s’ha traslladat a tots els àmbits de la nostra vida. Avui impera l’eleuterofòbia, la por a la llibertat (λευθερία), i la decidofòbia, la por a prendre decisions.
Però hem de ser valents i combatre la metatesiofòbia, la por als canvis (< μετα, “més enllà, + τίθημι, “col·locar), l’al·lodoxafòbia, la por a confrontar opinions (δοξα) diferents (αλλος), i la catagelofòbia, la por a fer el rídícul, a què es riguin (καταγελάω) de nosaltres, o la kakorrharfiofobia, la por al fracàs. En aquest sentit convé tenir presents les paraules del president nord-americà Franklin D. Roosevelt (1933-45): “En la vida hi ha quelcom pitjor que el fracàs: no haver intentar res”. O les del dramaturg alemany Bertold Brecht (1898-1956): “Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut!”
Ara més que mai hem d’evitar la glosofòbia, la por a parlar (γλσσα, “llengua”), la onirofòbia, la por a somiar (νειρος), encara que sigui desperts, i la politofòbia, la por a la política, és a dir, als assumptes de la nostra ciutat (πολις). Cal, doncs, no ser abduïts per la hipengiofòbia, la por a la responsabilitat. Εns hem d’enfadar i, per tant, no deixar-nos dur per la colerofòbia(χόλος, la “bilis” de la còlera).
Hem de tenir la nostra ment oberta i evitar la cainofòbia, la por a les novetats (καινός), així com també la centofòbia, la por a les idees noves. També ens hem de treure de sobre l’epistemiofòbia, la por al coneixement (πιστήμη), la frenofòbia, la por a pensar (φρονέω),  la ideofòbia, la por a les idees (ειδέω, “veure”) i la sofofòbia, la por a aprendre (σοφία, “saviesa”). En aquesta lluita no ens hem de cansar i, per tant, ens hem d’allunyar de la copofòbia (κοπος, “fatiga”).
Sobre la felicitat i la mort
Anem ara a coses més trivials. Avui no podem viure sense el mòbil, de manera que tots tenim nomofòbia, paraula que ve l’expressió anglesa “no-mobile-phone phobia”. Els qui passen pena de ser feliços pateixen la querofòbia (χαιρω, “alegrar-se”). Tenen tan assumida la idea cristiana que la vida és una vall de llàgrimes que se senten culpables de passar-s’ho bé. La gent massa perfecta corr el risc de tenir l’atelofòbia (τελής, “imperfecte”), por patològica a ser imperfecte. 
  
El culte a la joventut fa que n’hi hagi molts que tenguin autèntic pànic a arribar a les velleses, de manera que estan incubant la gerascofòbiaρας, “vell”), que no s’ha de confondre amb la gerontofòbia, l’aversió a les persones majors. Tanmateix, per molta por que tenguin a la vellúria i al pas del pas del temps (cronofòbia), en definitiva, a la mort (tanotofòbia < θανατος, “mort”), prest o tard els arribarà la Parca i només hauran de pregar no sucumbir a la tapefòbiaάφος, “tomba”), és a dir, a la por a ser enterrats vius en cas de patir una mort transitòria, la catalèpsia (κατα, “per avall” + λαμβανω, “agafar”). Aquesta por fins i tot els pot fer tenir amaxofòbia, la por als vehicles (μαξα, “carro”), sobretot a conduir-los o a circular amb ells.
Amb tantes fòbies no es tracta de perdre el cap, de manera que el que sí convé és tenir maniofòbia (μανια, “bogeria”), dementeofòbia o psicopatofòbia. Tem, però, haver infòs en vosaltres l’hel·lenofòbia, la por als termes grecs, o la Hipopotomonstrosesquipedaliofobia, la por a les paraules llargues. Ja em perdonareu.
Antoni Janer Torrens


Per cert, si voleu perdre la por aquí teniu un fantàstic vídeo del programa “Bricolatge emocional” de Gaspar Hernández.

 http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

 I si voleu perdre la por a la mort, no us podeu perdre aquest altre vídeo

  http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Comparteix

Etiquetes:

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús