Prenen “cappuccinos” els caputxins?


Al 1528 un grup de frares fundà l’orde dels caputxins. S’anomenaren així perquè el seu signe distintiu fou la caputxa dels seus hàbits. Caputxa deriva del llatí caput (“cap”), ètim que trobam present en paraules com acabar, precipici, principi, príncep, capitular, capità, capicua, capital o bíceps. Cadascun de nosaltres som també un petit cap d’aquest model econòmic tan bèstia que és el capitalisme que és a punt de decapitar-nos.
L’etimologia de capitalisme ens remet a les primeres activitats comercials de la humanitat. Aleshores, en no haver-se inventat encara la moneda, imperava la barata (“trueque” en castellà) on s’intercanviava un producte per un altre que tingués el mateix valor, per exemple, tres vaques per deu ovelles. Per metonímia, doncs, s’intercanviaven tres caps (capita) de vaques per deu caps d’ovelles. Aquests productes, per tant, esdevingueren les vertaderes riqueses d’aquelles societats ramaderes, és a dir, el seu capital; no és d’estranyar que fossin béns de capital importància; d’aquí que avui també parlem de renda per càpita.

 El caput dels nostres estimats caputxins ens ofereix una història etimològica sorprenent. Al segle XX, a Itàlia, sorgí un tipus de cafè amb escuma blanca ruixada de canyella. Atès que la canyella coincidia amb el color de l’hàbit de l’orde, fou anomenat cafè cappuccino. A partir d’ara, doncs, en prendre un cappuccino, haurem de resar un parenostre en honor als caputxins.

Antoni Janer Torrens
Comparteix

Etiquetes:

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús