La guerra de sexes

Tots naixem amb un sexe definit que “separa” homes de dones. Així doncs, tenim que, segons una possible etimologia, sexe ve del llatí secare (“tallar”) en clara al•lusió a la divisió del gènere humà. Els símbols del gènere masculí i femení estan carregats de ressonàncies clàssiques. El de la dona, un cercle damunt d’una creu, representa Venus, deessa de la feminitat i la fertilitat –també se l’anomena “el mirall de Venus” per tenir forma d’espill de mà. En canvi, el de l’home, un cercle amb un pal inclinat 45 graus i amb una fletxa que en sobresurt, representa Mart, el déu de guerra i de la virilitat –la fletxa tendria una connotació fàl•lica. En el món de l’alquímia, el símbol de Venus fou associat amb el coure i el de Mart amb el ferro. 

Disputa sexual entre déus 
En la mitologia grega trobam una guerra de sexes interessant. És la que protagonitzaren els patriarques del panteó, Zeus i la seva dona Hera. L’episodi arranca amb el personatge de Tirèsias, el primer transsexual de la mitologia clàssica. Segons una versió, de jove va trobar dues serps unides i les va separar amb el seu bastó; llavors quedà transformat en dona. Al cap de set anys va fer el mateix, de manera que recuperà el seu sexe originari.

Donada la seva experiència bisexual, un dia Tirèsias fou cridat a l’Olimp per arbitrar una disputa entre Zeus i Hera sobre quins dels dos gèneres obté més plaer en l’acte sexual. El patriarca dels déus, adúlter compulsiu, assegurava que era el femení, i la seva esposa, el masculí. Tirèsias contestà que la dona sentia nou vegades més plaer que l’home. Hera, en sentir-se privada així del gran secret del seu sexe, el deixà cec, i Zeus, per compensar tal maledicció, li atorgà el do de la profecia i el privilegi de la longevitat. Pobre Tirèsias!!!! Alerta amb les serps!! Aquí teniu en Tirèsias fent d’àrbitre entre Zeus i Hera:

Antoni Janer Torrens

Comparteix

Etiquetes:

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús