Arxiu del dijous, 23/05/2013

La guerra de sexes

dijous, 23/05/2013

Tots naixem amb un sexe definit que “separa” homes de dones. Així doncs, tenim que, segons una possible etimologia, sexe ve del llatí secare (“tallar”) en clara al•lusió a la divisió del gènere humà. Els símbols del gènere masculí i femení estan carregats de ressonàncies clàssiques. El de la dona, un cercle damunt d’una creu, representa Venus, deessa de la feminitat i la fertilitat –també se l’anomena “el mirall de Venus” per tenir forma d’espill de mà. En canvi, el de l’home, un cercle amb un pal inclinat 45 graus i amb una fletxa que en sobresurt, representa Mart, el déu de guerra i de la virilitat –la fletxa tendria una connotació fàl•lica. En el món de l’alquímia, el símbol de Venus fou associat amb el coure i el de Mart amb el ferro. 

Disputa sexual entre déus 
En la mitologia grega trobam una guerra de sexes interessant. És la que protagonitzaren els patriarques del panteó, Zeus i la seva dona Hera. L’episodi arranca amb el personatge de Tirèsias, el primer transsexual de la mitologia clàssica. Segons una versió, de jove va trobar dues serps unides i les va separar amb el seu bastó; llavors quedà transformat en dona. Al cap de set anys va fer el mateix, de manera que recuperà el seu sexe originari.

Donada la seva experiència bisexual, un dia Tirèsias fou cridat a l’Olimp per arbitrar una disputa entre Zeus i Hera sobre quins dels dos gèneres obté més plaer en l’acte sexual. El patriarca dels déus, adúlter compulsiu, assegurava que era el femení, i la seva esposa, el masculí. Tirèsias contestà que la dona sentia nou vegades més plaer que l’home. Hera, en sentir-se privada així del gran secret del seu sexe, el deixà cec, i Zeus, per compensar tal maledicció, li atorgà el do de la profecia i el privilegi de la longevitat. Pobre Tirèsias!!!! Alerta amb les serps!! Aquí teniu en Tirèsias fent d’àrbitre entre Zeus i Hera:

Antoni Janer Torrens

Homenatge a Georges Moustaki

dijous, 23/05/2013

Avui ha mort un dels grans cantautors de la música francesa, Georges Moustaki. Nascut a Alexandria, finalment abraçà la cultura francesa. Aquí teniu una de les seves cançons més conegudes: “Le meteque”. A l’antiga Grècia els metecs eren els estrangers que vivien a les polis. Es tracta d’una fantàstica cançó d’amor

Amb aquesta pinta de metec, de jueu errant, de pastor grec, aquests cabells als quatre vents amb aquests ulls sense color que fan que sembli un somiador quan de somiar ja no en sé gens i aquestes mans de trinxeraire bohemi, músic i captaire que han rampinyat en tants jardins i aquesta boca que ha besat com ha begut i ha mossegat que espera encara altres festins Amb aquesta pinta de metec de jueu errant, de pastor grec de lladregot i rodamón i aquesta pell que té el caliu de tots els sols de cada estiu i tants amors que jo no ho són amb aquest cor que ha sabut fer sofrir tan com també ha sofert sense dir mai ni molt ni poc amb aquesta ànima que ja no penso que es pugui salvar del purgatori ni del foc Amb aquesta pinta de metec de jueu errant, de pastor grec i aquests cabells als quatre vents vindré on ets tu, dolça captiva ànima amiga i font de vida a beure’m els vint anys que tens llavors seré príncep fidel adolescent o bé rebel com a tu et plagui d’escollir i junts farem de tot moment instants d’amor eternament que reviurem fins a morir i junts farem de tot moment instants d’amor eternament que reviurem fins a morir