Sobre dates i “fechas”

L’origen d’aquestes paraules es remunta a temps de l’Edat Mitjana. Aleshores, i fins ben entrat el segle XVIII, no hi havia un servei postal organitzat, diari o periòdic, de recollida i entrega de cartes o paquets. Al final de la carta  s’escrivia facta (< facio, “fer”) per indicar quin dia havia estat “feta”, escrita. Així tenim frases com  epistula o charta data die… (“epístola o carta donada el dia…”). Però és molt possible que el vaixell que havia de portar-la a destí no pogués salpar per culpa d’un contratemps. D’aquesta manera, després de facta, es col·locava data (“donada, entregada”) tal dia. Si, per culpa d’un nou retard, encara hi havia temps d’afegir-hi alguna cosa més, rere l’afegit s’escrivia P.D. (posdata) o P.S. (post scripta). D’aquesta pràctica sorgirien en català les paraules “data” i “dada” i en castellà “fecha” i “dato”. No debades, les dades solen ser les “dates” importants de la vida d’una persona. És curiós com, si miram llengües no romàniques,  “data” en anglès és date, i en alemany datum
Comparteix

Etiquetes:

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús