Arxiu del dimecres, 3/04/2013

Per què tots els camins duen a Roma?

dimecres, 3/04/2013


Un dels emblemes urbanístics de l’imperi romà fou l’extensa xarxa de calçades que construí per tot el seu vast territori. Com passa actualment, aquestes vies comptaven amb un indicadors en forma de columnetes de pedra. Eren els mil·liaris, que assenyalaven la distància existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma. En aquell temps, cada milla equivalia a mil passes, és a dir, a 1.482 m.
L’any 20 aC l’emperador August, conegut per la seva febre constructora, féu erigir al fòrum de la capital del Laci el “mil·liari d’or” o milliarium aureum. En aquest cas, era una columna de marbre de més d’un metre d’altura, folrada amb làmines de bronze daurat. Sobre aquest monument, que havia d’indicar el punt ideal de convergència dels camins de l’imperi, s’hi gravaren els noms de les principals ciutats i també s’indicà la distància que les separava de la capital. D’aquí hauria nascut la famosa expressió “tots els camins duen a Roma”. 

Avui al fòrum romà, al costat de l’antiga tribuna d’oradors, s’han trobat unes fragments de marbre que fan suposar que servirien de base del famós milliarium aureum (a dalt, a la imatge). D’altres, en canvi, creuen que serien restes d’un altre edifici. Sigui com sigui, el fet és que avui dia gairebé totes les capitals del món tenen el seu particular kilòmetre zero a imatge daquest antic monument.

“Hablando del rey de Roma”?

dimecres, 3/04/2013
              Papa Clement V (1305-1314), primer papa que residí a Avinyó

Ara que tothom parla meravelles del nou papa Francesc és bo recordar que hi va haver un temps en què el representant de Déu a la Terra no comptava amb les simpaties de tothom.  D’aquest temps vindria suposadament la famosa expressió castellana “hablando del rey de Roma” que es fa servir quan en una conversa apareix de sobte la persona de la qual es parla. En realitat, l’expressió es una distorsió del terme “ruin de Roma”. Aquest “ruin” es referia al mateix papa de Roma. Al segle XIV el papat de Roma va córrer el risc de desaparèixer amb el llarg període de crisi que va suposar el trasllat de la Santa Seua Avinyó (1309-1377), al sud de França. Aleshores el summe pontífex gaudia de molt mala fama, i la gent s’hi referia amb el terme “ruin” per considerar-lo el mateix diable.
Amb el temps, l’expressió es completà amb la rima següent “Hablando del rey de Roma, por la puerta asoma”. En altres idiomes podem trobar el terme originari “ruin” com a diable o llop. De fet en català, l’expressió equivalent és “Qui del llop parla, el llop li surt”. Aquí tenim exemples d’altres llengües:
       
  Anglès: Speak of the devil and he doth appear (“Parla del diable i guaita”)
Francès: Quand on parle du loup, on en voit la queue (“Quan parlam del llop, se li veu la coa”)
Portuguès: Falando do diabo, apareceu o rabo (“Parlant del diable, apareix la coa”)
Euskera:  Otsoa non aipa, han gerta (“On s’anomena el llop, allà apareix”)