Tot apunt per al ‘Nou Sàpiens’

Una simfonia és una composició musical harmoniosa de veus i instruments que consta de tres moviments d’una durada similar. El repte del Nou Sàpiens —que després de més d’un any treballant-hi sortirà al quiosc el 24 de gener— ha estat intentar crear una simfonia agradable per als sentits, sense notes discordants i també amb tres parts: la brúixola (conèixer el passat per entendre el present i fer una certa prospectiva de futur), els reportatges (periodisme d’investigació al servei de la història) i la secció de “viure” (experiències reals, i també virtuals, per gaudir de la història).

Quan vam publicar el primer número del Sàpiens, el novembre del 2002, l’aventura que us vam proposar va ser la de “descobrir la nostra història” amb el tàndem periodista més historiador. Ara, quinze anys i gairebé dos-cents números després, el que us proposem és trencar amb les fronteres de la història amb un producte més interdisciplinari en què la història en seguirà essent l’essència, però també hi confluiran la ciència, l’antropologia, l’economia, les humanitats en el sentit ampli… Recuperant aquell esperit renaixentista de sabers globals que es va perdre amb la progressiva especialització de la Il·lustració i que ens ha portat a l’absurditat que un físic pugui llicenciar-se sense saber pràcticament res de Galileu o que un metge ho desconegui tot d’Hipòcrates.

A més, en unes societats cada vegada menys jeràrquiques i més participatives, necessitem uns lectors —i per tant, uns ciutadans— amb més consciència històrica, social i cultural perquè puguem afrontar amb més criteri i amb millor informació els enormes reptes actuals.

Aquesta reconceptualització de la revista ha anat lògicament acompanyada d’un redisseny profund que incorpora les noves narratives que són tendència en el món periodístic actual (més joc tipogràfic, més il·lustració, infografies, xifres…) amb la pretensió —esperem que reeixida— de fer una revista d’història digna del segle XXI.

I tot això sense renunciar al llenguatge Sàpiens, amè però rigorós, i amb una certa dosi d’humor. Vaja, que si us llegiu tota la revista i en cap moment no somrieu, no haurem aconseguit un dels nostres objectius.

El nou món que se’ns obre aquest 2018 requereix un Nou Sàpiens que ens ajudi a interpretar els signes del temps. Esperem que la nova partitura que us oferirem a partir del proper número, us sedueixi tant o més que l’anterior i que ens acompanyeu, com a mínim, quinze anys més.

Publicat a la secció “El retrovisor” del número 190 (gener 2018) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús