No és surrealisme; és profanació!

Escric aquestes línies després que la Fundació Gala-Salvador Dalí hagi anunciat que les proves d’ADN realitzades aquest estiu descarten que Pilar Abel sigui filla biològica de Salvador Dalí. Una notícia que, en realitat, no ha sorprès a ningú. Vaja, que ningú no donava gaire crèdit a una excèntrica pitonissa que ja el 2009 va interposar una demanda a l’escriptor Javier Cercas per interpretar que s’havia inspirat en ella per crear un dels personatges de Soldados de Salamina.

Doncs això, ningú donava crèdit a la història d’Abel, fins que, després de passar per diversos lletrats, el cas va arribar a les mans de María del Mar Crespo, una magistrada del Jutjat de Primera Instància número 11 de Madrid que va ordenar, sense cap prova que ho sustentés, l’exhumació del cadàver del que ha estat, juntament amb Gaudí, el català més universal. De res va servir la raonable petició de la Fundació que, abans de desenterrar el geni empordanès, es fessin, almenys, les proves d’ADN al germà de Pilar Abel o a la persona que li havia fet de pare tota la vida.

Tots recordarem l’espectacle davant del Teatre-Museu de Figueres. Periodistes de tot el món acreditats. Una carpa de grans dimensions perquè no es poguessin fer fotografies amb drons. La comitiva (forenses, advocats, funeraris, la fiscal, la secretària judicial, el secretari general de la Fundació Gala-Salvador Dalí…) entrant a les vuit del vespre i sortint-ne de matinada amb els cabells, les ungles, les dents, les tíbies i els peronés de Dalí. Per sort, l’equip de forenses va tenir la sensibilitat d’amputar-li les cames (i no els braços!) per complir, fil per randa, el desproporcionat requeriment de la magistrada que incloïa endur-se “ossos llargs” del cadàver per a l’extracció d’ADN.

Possiblement perquè aquests mesos hem estat sotmesos a tantes tensions per part del Govern espanyol, no ens hem posicionat amb prou fermesa contra una exhumació que mai no s’hauria d’haver permès. Possiblement perquè Dalí va ser una figura que no va fer escarafalls del franquisme i que, en l’etapa final de la seva vida, va decidir fer hereu universal l’Estat espanyol, no hem reaccionat amb prou contundència contra aquest saqueig.

I és que, a més, si de veritat Pilar Abel hagués estat convençuda que era filla de Dalí, hauria permès que al seu pare el desenterressin, li arrenquessin les dents, les ungles i li seccionessin les cames amb una serra elèctrica? Després de gairebé trenta anys el cos s’havia momificat i no es podia treballar amb bisturí!

Hi ha qui ha descrit la performance amb l’impropi adjectiu de surrealista. Però jo no en diria surrealista, la veritat, sinó més aviat en diria profanació de cadàver. Potser és perquè sóc olotina i em falta aquell humor empordanès…

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 187 (octubre 2017) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús