Societats (no tan) secretes

Al llarg de la història, gairebé sempre hi ha hagut teories conspiratives que han vinculat el destí del món amb forces ocultes: els cristians a l’Imperi romà; els jueus o les sectes mil·lenaristes a l’edat mitjana, els maçons o els il·luminats a l’època moderna o el club Bilderberg al segle XX i XXI.

Encara que aquestes teories de la conspiració ens puguin semblar, en la majoria dels casos, acientífiques i sense fonament, hi ha societats i ideologies que se les han cregut i han actuat en conseqüència, ja sigui amb prohibicions i persecucions de tota mena, o bé esperant la seva tasca salvadora.

Algunes d’aquestes societats, fins i tot, han servit per fomentar doctrines totalitàries. El club Thule dels nazis en seria un dels exemples més representatius. Els membres d’aquesta societat reivindicaven l’origen de la raça ària a Thule, un mític país que la llegenda grega situava al nord (i que se sol associar a Escandinàvia). Va ser aquesta societat la que va patrocinar el Partit dels Treballadors Alemanys, que Hitler reconvertiria en Partit Nazi.

En aquest número hem volgut endinsar-nos en algunes d’aquestes societats, concretament en les que es van fundar o van tenir el seu moment àlgid al segle XVIII —coincidint amb la Il·lustració—, com són els il·luminats, els maçons i els rosacreus. I ens adonarem que, més que societats secretes, les hauríem d’anomenar societats discretes. Per evitar ser perseguits per les seves idees reformadores, en molts moments de la història, els seus membres van haver d’actuar d’amagat i amb un gran hermetisme. Per això tenen aquesta aurèola de misteri que ha propiciat la proliferació de best-sellers sobre la seva desorbitada influència i el seu magnificat poder a l’ombra. Sense anar més lluny, molts lectors es van creure el relat de la conspiració al voltant del Sant Grial i del paper de Maria Magdalena en el cristianisme d’El codi da Vinci.

Les teories conspiratives existeixen, és clar. Però per què tanta gent creu en teories altament improbables com que la CIA va orquestrar l’11S, que l’aterratge a la Lluna va ser un muntatge que es va idear en un estudi californià o que Elvis encara és viu? Segurament deu tenir-hi a veure el descrèdit de les versions oficials governamentals i que quan les suposades proves confirmen els nostres prejudicis s’accepten de forma més acrítica. Sempre he pensat, però, que com més gent està involucrada en una presumpta conspiració, més difícil és que sigui certa, pel simple fet que massa gent vol tenir els seus 15 minuts de glòria.

En qualsevol cas, si una cosa ens ensenya la història de les societats secretes és que els perseguits d’ahir són els perseguidors d’avui i que els perseguits d’avui poden ser els perseguidors de demà. I si no, fixeu-vos en el cristianisme i el judaisme.

 

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 185 (setembre 2017) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús