La història amagada dels mossos d’esquadra

A ningú no el sorprendrà saber que la guerra civil va ser un trauma, també, per al cos de Mossos d’Esquadra. En un primer moment, es va crear un comitè de depuració per apartar tots els efectius susceptibles de simpatitzar amb els colpistes i, el 1939, amb la victòria franquista, els agents depurats el 1936 van ser rehabilitats i van delatar els seus antics companys d’armes.

Si des de Sàpiens podem saber ara, amb noms i cognoms, qui van ser els delators i els delatats i les conseqüències d’aquell turbulent moment per a tots ells, és gràcies a la tasca ingent del Servei Històric dels Mossos d’Esquadra. Creat el 2012 sota la direcció del sotsinspector Fèlix Gonzàlez, té l’objectiu d’anar recuperant la història de la policia a Catalunya, que encara es troba a les beceroles.

Des de la seva fundació, a principis del segle XVIII, les Esquadres de Catalunya van ser durant molt temps uns escamots dedicats a perseguir les últimes resistències austriacistes. No va ser fins a la Segona República que el cos va deixar de ser una policia borbònica per posar-se al servei de la Generalitat. Quan el 14 d’abril del 1931 es va proclamar la República a Barcelona, i davant del titubeig del comandant Ignasi de Bufalà, el capità Escofet va assumir les regnes del cos de Mossos i el va posar sota les ordres de Macià. També es van mantenir fidels a la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre del 1934, quan el Govern de Companys va proclamar l’Estat Català. I seguiren lleials durant la guerra civil fins que el cos fou abolit per Franco el 1939.

L’article de portada arrenca, precisament, en l’emotiu moment en què Companys i el lehendakari Aguirre creuen la frontera escortats pels Mossos, en el darrer acte de servei de “les gardes de la Généralité de la Catalogne”. I segueix amb Escofet anant a trobar les autoritats militars del camp de concentració d’Argelers on han anat a parar argumentant-los que són membres d’un cos armat al servei d’un govern tan democràtic com podia ser el francès.

I és que la guerra civil té molts plecs i replecs i, fins ara, a part de l’historiador Manel Risques que el 2003 va publicar un solvent estudi sobre la repressió dels Mossos a la postguerra, pràcticament ningú no havia posat la lupa sobre què va passar amb el nostre cos armat.

Un cos que no tornaria a rearmar-se fins més de quaranta anys després. Seria arran de la situació d’indefensió del Palau de la Generalitat en l’intent del cop d’estat de Tejero el 23-F del 1981 que l’entorn del president Pujol va plantejar-li la necessitat de disposar d’una policia inequívocament pròpia. D’aquí a la refundació oficial del cos, només passarien dos anys.

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 183 (juliol 2017) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús