La Història pot predir el futur?

Robot sitting on a bunch of books. Contains clipping path

En els últims temps s’està començant a reivindicar, amb llibres i documentals, la figura d’Alexandre Deulofeu (1903-1978), un farmacèutic de Figueres que, quan no despatxava aigua del Carme, Sloan pel dolor o magnèsia pel restrenyiment, es dedicava a desenvolupar una fórmula matemàtica que li permetria predir alguns dels grans esdeveniments del segle XX.

Ho va encertar amb la caiguda fulminant de l’URSS, amb l’ascens xinès o el lideratge d’Alemanya, i ara caldrà veure si ho endevinarà amb la fi de l’Imperi espanyol, tal com ell l’anomena. Tenint en compte que, segons els seus càlculs, els imperis duren 550 anys de mitjana i que hauríem de situar l’inici de l’espanyol el 1479 amb la unió de regnes dels Reis Catòlics, l’any 2029 podria ser el de la seva dissolució.

Si Deulofeu aplicava la matemàtica a la història, fet que li va valdre moltes crítiques per part del món historiogràfic, Yuval Noah Harari —autor de l’Homo Deus, tan fascinant com el seu anterior best-seller Sapiens— introdueix els algoritmes per dibuixar-nos possibles escenaris del futur. Harari parteix de la hipòtesi que els tres problemes que han preocupat totes les civilitzacions que ens han precedit (les fams, les pestes i les guerres) han aconseguit frenar-se en les últimes dècades —avui hi ha molts més morts per diabetis, obesitat o suïcidi que per guerres, epidèmies o atacs terroristes— i que, per tant, els tres propers reptes de la humanitat seran aconseguir la felicitat, la immortalitat i la divinitat.

Aquesta trilogia sembla encaminar-nos a un món on els robots rendiran més que els humans en la majoria de feines i on hi haurà una gran massa de persones inútils en termes econòmics; on les dades que subministrem despreocupadament als grans gegants com Google o Facebook coneixeran millor els nostres gustos que nosaltres mateixos, i on s’utilitzarà, per primera vegada, la biogenètica per crear superhumans, obrint una bretxa mai vista entre rics i pobres. Irremeiablement?

Per sort, la història no pot predir el futur de manera infal·lible. I de la mateixa manera que l’home ha comès enormes irresponsabilitats com la destrucció del medi ambient, també de vegades ha sabut reaccionar de manera exemplar. Sense anar més lluny, amb l’aparició de les armes nuclears a mitjan segle XX, bona part de la humanitat estava convençuda que desapareixeria en una guerra nuclear. I al final va haver-hi un acord mutu entre les grans potències per enterrar el comandament de la destrucció mútua assegurada.

L’altra sort és que els científics estan a anys llum de descobrir com es produeix la consciència humana. I, per tant, les emocions, els sentiments, les passions i els desitjos continuaran essent una singularitat dels sapiens.

Bones festes i que el 2017 ens sigui propici!

 

Publicat a la secció “El retrovisor” del número 177 del Sàpiens (gener 2017)

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús