Quan Tarradellas treballava per al Sàpiens

 

c18_s07_n76No és cap secret que Josep Tarradellas era un home minuciós i amb un gran sentit d’estat que ho guardava tot. Per això Montserrat Catalan s’ha dedicat durant vint-i-cinc anys, com a directora de l’Arxiu Tarradellas de Poblet, a ordenar aquest valuosíssim fons de més de dos milions de pàgines i gairebé 40.000 fotografies que el president va salvar in extremis dels escorcolls de la Gestapo.

En tots aquests anys, prop d’un miler d’historiadors han passat per l’arxiu de Poblet, i DAU Edicions, de la mà de Ton Barnils, s’ha dedicat a publicar, per volums, una exhaustiva biografia amb la documentació més rellevant. Aquest desembre en sortirà el cinquè (i més esperat): Josep Tarradellas: el retorn del president, que inclou el seu dietari personal, on explica les dures negociacions que van permetre la recuperació de la Generalitat, el guany més important de la Transició, i que Sàpiens us avança en exclusiva.

Però no només això. Aquest número de la revista l’acompanyem d’un document sonor excepcional. Un document sonor que no ha escoltat mai ningú… fins ara. Es tracta de les impressions de la crucial trobada entre Suárez i Tarradellas, que el president català va gravar en un magnetòfon uns dies després i que ha romàs quaranta anys custodiat a Poblet com si esperés que Sàpiens el donés a conèixer al gran públic. Escoltant-lo, podreu palpar l’ambient que s’hi respirava, l’aspror, les resistències, la fermesa… en un moment en què “tot” era possible, però aquest “tot” incloïa també el “res”.

A punt de complir quaranta anys d’aquesta efemèride, és inevitable buscar-ne les similituds i les diferències amb la cruïlla actual. “No debades estem davant de dos moments de transició i de canvi de règim”, tal com explica l’historiador Enric Pujol. “Aleshores, com ara, era imprescindible la unitat entre partits i la mobilització de la societat per tal d’aconseguir un autogovern similar a l’obtingut el 1931 —el primer govern pròpiament dit des del segle XVIII. Aleshores, com ara, estàvem davant d’una reivindicació pacífica, democràtica i massiva”.

Si el 1977 hi havia un gran referent (Tarradellas) amb la complicitat dels líders dels partits, els líders socials (l’exemple més emblemàtic seria el de Lluís M. Xirinacs) i les organitzacions de la societat civil (Assemblea de Catalunya), avui en dia tenim un lideratge més col·legiat entre líders polítics, representants institucionals i societat civil.

La gran diferència va ser que aleshores els dirigents de Madrid van agafar el toro per les banyes i van entendre que havien de fer un gran pas, encara que fos molt impopular a Espanya. De fet, Suárez confessaria a Tarradellas que “pels espanyols era més impopular restablir la Generalitat que legalitzar el Partit Comunista”. Ara, el Govern de Madrid només respon amb immobilisme i més immobilisme.  

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 176 (desembre 2016) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús