Arxiu del mes: octubre 2016

La poció màgica de Sarkozy el gal

dijous, 27/10/2016

sarkoEn la seva campanya per convertir-se en el candidat a l’Elisi del seu partit en les primàries d’aquest novembre, l’expresident francès, Nicolas Sarkozy, ha tornat a encendre les xarxes amb un polèmic titular: “Des del moment en què s’és francès, els teus avantpassats són els gals”. La ministra d’Educació, la marroquina Najat Vallaud-Belkacem, va ser de les primeres a reaccionar declarant que, “efectivament, entre els seus antecedents hi havia els gals, però també hi havia els romans, els normands, els celtes, els corsos, els francs, els àrabs, els italians, els espanyols…”. Mentre que un dels seus rivals, Jean-François Copé, bromejava dient: “S’imaginen que Merkel digués als alemanys que els seus avantpassats són els visigots?”.

Però incorporant els gals en el seu míting a la regió parisenca de Francoville, Sarkozy —nét d’un jueu sefardita de Tessalònica i de pare hongarès— pretenia, d’una banda, enfortir el múscul patriòtic i, de l’altra, evitar que la referència a la mítica Gàl·lia dels llibres escolars fos utilitzada només pels partits d’extrema dreta obcecats en la defensa a ultrança de la identitat francesa i obertament contraris a la immigració.

L’expresident francès no és l’únic que està convençut que centrar un dels eixos de la seva campanya en el fet identitari pot donar-li rèdits electorals —de fet ja ha escurçat distàncies amb el seu principal rival, l’alcalde de Bordeus Alain Juppé—. El candidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump, també ha preparat la seva poció per aconseguir la presidència americana amb un discurs 100% patriòtic, al qual ha afegit un fort component racista. Amb el seu Americans first, no s’ha cansat de repetir que no permetrà l’entrada de musulmans als Estats Units i que vol aixecar un mur a la frontera amb Mèxic, sense entrar aquí en els comentaris sexistes recurrents. La gran paradoxa és escoltar un discurs tan xenòfob en un país construït majoritàriament per immigrants. El mateix Trump, no ho oblidem, és descendent d’escocesos i alemanys, i està casat amb una txeca.

Les identitats no són mai homogènies. Tampoc la catalana. Els catalans d’avui tenim gens ibèrics, grecs, romans, visigots, àrabs, jueus… i de la resta de pobles que, en un moment o altre de la nostra història, s’han establert o han tingut contacte en el territori que avui és Catalunya.

A mi m’agrada la definició que en dóna l’escriptor libanès en llengua francesa Amin Maalouf: “Les identitats es construeixen per acumulació i no pas per exclusió”. L’important és crear un projecte compartit. Un projecte que generi orgull. Un projecte al qual tothom se senti cridat. Un projecte de futur. I la missió de Sàpiens és, precisament, explicar aquest procés acumulatiu. De Guifré a Paco Candel. I seguint!

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 175 (novembre 2016) de la revista Sàpiens