Quatre gats… i molts destins

imagesLeonardo da Vinci va ser un dels artistes més complets i fascinants de tots els temps. Tan cert com això és que era fill d’un ric notari florentí i que va viure en diverses ciutats de la Itàlia del Renaixement. Mozart a cinc anys tocava prodigiosament el violí. Tan cert com això és que el seu pare Leopold era un músic al servei del príncep arquebisbe de Salzburg i que el petit es va criar entre aquesta ciutat i Viena. Picasso, per la seva banda, va ser un artista brillant i precoç, fill d’un professor de dibuix que, per qüestions professionals, es va veure empès a marxar de la seva Màlaga natal i traslladar-se a Barcelona. Si Leonardo, Mozart i Picasso haguessin nascut o format en un altre context, molt probablement no haurien desencadenat el seu geni creador.

Amb l’excusa del 150 aniversari del pintor Ramon Casas, ens hem submergit a la Barcelona bohèmia del tombant de segle i hem entrat en aquells ambients, encara avui existents, on es va gestar el modernisme. Els 4 Gats, per exemple, va servir de catalitzador de tot el talent emergent que deambulava per la ciutat. A les sales de la mítica cerveseria van confluir-hi des del mateix Picasso fins a músics com Isaac Albéniz o Enric Granados passant pels quatre promotors del local (Casas, Rusiñol, Utrillo i Romeu) o l’aleshores poeta nacional de Catalunya, Jacint Verdaguer.

Més enllà de tenir un magnífic Museu Picasso, Barcelona hauria de reivindicar més tot l’entramat de personatges i d’ambients que van propiciar l’eclosió d’un dels moments culturalment més efervescents del nostre país. Un moment no tan allunyat d’aquell centre d’Europa mitificat del segle XVIII —el que discorre entre Bach i Mozart— o d’aquella Itàlia que, al segle XVI, va enlluernar amb el seu art mig món.

Els escenaris del modernisme català, però, no només se circumscriuen a Barcelona, sinó també a nombroses poblacions costaneres. Un exemple, poc conegut, seria el de Torredembarra. El lobby torrenc —format per diverses nissagues d’indians enriquits— va finançar part d’aquesta Barcelona modernista. Josep Bargalló ho explica en el llibre Les set vides de Pere Romeu (un dels 4 gats!) que acaba de treure A Contra Vent. És clar que el temple del modernisme per excel·lència seria el Cau Ferrat de Sitges, fundat el 1893 per Santiago Rusiñol. Les seves cèlebres festes van ser un pol d’atracció per a diverses generacions d’artistes.

Des de la revista, ens hem volgut sumar a l’Any Casas, no només amb la portada dels 4 Gats, sinó també amb la redescoberta del patrimoni modernista sitgetà. Per això el Dia Sàpiens d’enguany és el 22 d’octubre a la capital del Garraf, on podreu visitar des dels museus més emblemàtics fins als tallers dels artistes d’avui o degustar un bon vermut indià. Ens hi veiem!

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 174 (octubre 2016) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús