La caixa de Pandora de Sixena

Bonnefort_Cloister_NYCPer aquelles casualitats del destí, m’assabento que un jutjat d’Osca condemna el MNAC a retornar els murals romànics de Sixena mentre estic fent una visita als Cloisters de Nova York. Aquest museu, situat al nord de l’illa de Manhattan en uns terrenys cedits per John D. Rockefeller Jr., és de visita obligada per a molts catalans perquè acull una impressionant col·lecció d’art medieval europeu adquirida pel col·leccionista Grey Barnard. Així, joies com el claustre de Sant Miquel de Cuixà o els sepulcres dels comtes d’Urgell, en lloc de descansar als peus del Canigó o als monestirs de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes o de Castelló de Farfanya, ho fan a la riba del riu Hudson. La bogeria d’un ric nord-americà? Sens dubte. Però si un es dedica a mirar com s’han format moltes col·leccions de museus al llarg del segle XX, s’endurà no poques sorpreses.

Sixena també té la seva història particular. El reial monestir va ser fundat el 1188 per la reina Sança d’Aragó, esposa d’Alfons el Cast, i durant segles hi van anar a parar dones de procedència reial o de l’alta noblesa, tant de Catalunya com d’Aragó. Per això va acumular veritables obres d’art. Amb les desamortitzacions del 1835, el monestir va ser abandonat, i durant la guerra civil un gran incendi va destruir-lo. “No vaig poder contenir les llàgrimes davant les cendres d’un dels més bells monuments del món” va escriure l’expert en art Josep Gudiol. Va ser Gudiol qui va endegar una campanya per recaptar diners per poder arrencar les pintures malmeses i sense policromia amb l’ajuda de la gent del poble i traslladar-les a un lloc segur.

La sentència del jutjat d’Osca no només no té en compte que, sense la providencial intervenció de Gudiol, les pintures avui no existirien, sinó que vol que es declarin nuls els contractes de compravenda firmats amb el MNAC —la institució que els ha conservat els darrers quaranta anys— i que es retornin els murals al seu emplaçament originari. L’altra demanda plantejada pel Govern d’Aragó és que es restitueixin un centenar d’obres d’art procedents de Sixena que es troben, en bona part, al Museu de Lleida adduint que les monges que l’any 1925 les van vendre —amb l’autorització de la Santa Seu inclosa!— no tenien la potestat per fer-ho.

Negar la validesa d’aquestes operacions de venda, que no tenen res a veure amb l’espoli, és entrar en un terreny tan perillós com imprevisible, ja que es pot arribar a qüestionar la propietat de milers d’obres d’art conservades a museus de tot el món.

En tot cas, el que pertoca ara a la Conselleria de Cultura de la Generalitat és decidir si incompleix la sentència o incompleix la llei del patrimoni català. Aquest darrer supòsit no només trencaria la unitat de les col·leccions, sinó que, segons la majoria d’experts, representaria un risc majúscul per a la integritat de les obres.

Publicat en la secció ‘El retrovisor’ del número 171 (agost 2016) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús