L’indret del Baix Camp on Gaudí es va inspirar

L1003670Des del balcó de casa, tinc una vista privilegiada de l’església i el convent de les Saleses, un majestuós conjunt ubicat en ple passeig de Sant Joan. L’edifici va ser projectat per Joan Martorell —un dels tants artistes pendents de reivindicar— amb la participació d’Antoni Gaudí, que aleshores era deixeble seu. És una església modernista que combina traços noucentistes i aràbics i que, després de Santa Maria del Mar, deu ser un dels temples més bonics de Barcelona. Què és el que diferencia les obres de Martorell de les de Gaudí? Doncs, molt probablement, el geni.

Són molts els intel·lectuals que des de temps immemorials han intentat definir aquest concepte. A mi, particularment, m’agrada la visió que va donar-ne l’escriptor noruec Knut Hamsun: “El geni és un llamp, el tro del qual es prolonga durant segles”. Per això quan es commemora el 90è aniversari de la seva mort continuem parlant de noves descobertes de Gaudí.

Si fa cinc anys vam publicar un rigorós treball de dos arquitectes, Dani Barbé i David Agulló, que van desvelar que els jardins de l’antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat van ser, molt probablement, el banc de proves de Gaudí, en aquest número ens fem ressò d’una nova recerca que pot revolucionar l’estudi de l’obra del geni i convertir el coll de la Desenrocada, un espectacular paratge del Baix Camp, en la nova meca dels gaudinians. I és que l’arqueòloga Paula Santamaria i l’enginyer Josep Pedret han localitzat l’indret que, molt probablement, va inspirar el geni si ens atenim a la gran concentració d’elements gaudinians que es poden veure en un lloc perfectament delimitat i amb un simple cop d’ull.

Observareu que en el paràgraf anterior he fet servir l’adverbi molt probablement en dues ocasions. Difícilment podrem corroborar al 100% ni aquesta ni cap teoria sobre Gaudí perquè el 20 de juliol del 1936, dos dies després de l’aixecament militar, grups anticlericals van entrar a la Sagrada Família i van provocar un incendi a la cripta, de resultes del qual es va cremar part del taller on havia treballat Gaudí i milers de documents i plànols que es conservaven.

És clar que encara hauria pogut ésser pitjor. Segons recordava fa uns dies la filla de Domènec Sugranyes, un dels estrets col·laboradors de Gaudí, una segona turba d’anarquistes hauria intentat irrompre novament al temple amb l’aparent propòsit no de profanar la tomba de Gaudí, però sí de dinamitar la façana del Naixement i derruir-ne les torres. Per sort, l’acció no va reeixir. Potser estaven massa atrafegats saquejant el convent de les Saleses i exhibint les mòmies de diverses monges enmig del passeig de Sant Joan.

 

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 170 (juliol 2016) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús