La Marxa de la Llibertat o què va passar l’estiu del 1976?

1601878_615897245146756_1457944431_oMentre la Gran Bretanya havia de fer front a una onada de calor mai vista, Mont-real vibrava amb els Jocs Olímpics, la nau Víking d’EUA realitzava el seu primer aterratge a Mart i la Xina havia d’encarar el segon terratrèmol més mortífer de la seva història, Catalunya vivia un dels seus estius més efervescents. Era el primer estiu sense Franco i es començaven a despertar molt somnis individuals i col·lectius.

Uns volien repetir l’èxit de la primera edició del Festival Canet Rock, el gran concert de cançó catalana; d’altres començaven els preparatius per a la Diada de Sant Boi —la primera manifestació reivindicativa tolerada des del final de la guerra civil—, que es preveia multitudinària, i uns darrers pretenien recórrer el país de punta a punta, fent actes pacífics i festius tot reclamant la llibertat dels Països Catalans. Malgrat la lupa governativa amb què es miraven aquest tipus d’activitats, el concert de Canet i la manifestació de Sant Boi es van poder dur a terme sense incidents remarcables. Una altra cosa, però, seria el cas dels centenars de joves que integraven la Marxa per la Llibertat, que es passarien l’estiu del 76 fent turisme penitenciari.

La primera vegada que vaig sentir anomenar la Marxa va ser parlant amb l’Álvaro Serradell, un fotògraf d’Olot que va ser detingut per voler immortalitzar l’arribada de la columna Tramuntana (sí, tenien noms d’aquest estil) a la capital de la Garrotxa. Igual que en les altres poblacions per on passaven, els marxaires, abillats amb la samarreta amb el lema “Poble català, posa’t a caminar”, acostumaven a participar de les activitats locals. A Olot, com que la seva arribada va coincidir amb les festes del Carme, van sumar-se a la tradicional ballada de sardanes, van repartir fullets demanant la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia i, acompanyats de centenars de veïns, van caminar fins a l’Ajuntament, on acabarien cridant consignes de la Marxa i demanant la dimissió de l’alcalde, Joan de Malibran. La del fotògraf seria una de les tretze detencions que es produirien quan la Guàrdia Civil va dissoldre la concentració. Olot mai no havia vist una manifestació com aquella.

“En cada poble i ciutat per on passàvem —ens recorda l’activista Àngel Colom, el principal artífex de la Marxa—, enceníem el llumí de la revolució. No seria exagerat dir que va ser el primer moviment civil que va reivindicar les llibertats catalanes. Fins aquell moment, l’antifranquisme gairebé no havia sortit de Barcelona i de l’àrea metropolitana. La Marxa de la Llibertat, en canvi, ajudaria a desvetllar el territori i seria l’embrió de les últimes i multitudinàries diades.”

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 169 (juny 2016) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús