Nazis a Catalunya (o quan l’àguila sobrevola el Tarragonès)

simaDesprés del desembarcament de Normandia, l’ambaixador dels Estats Units, Carlton J. H. Hayes, va visitar Franco al palau d’El Pardo per demanar-li que fes pública una ordre que prohibís el refugi a Espanya dels líders de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. Segons un informe que l’ambaixada va enviar a Washington el setembre del 1945, Franco s’hi va negar argumentant que “cap líder pensava trobar refugi a Espanya i que no valia la pena preocupar-se per aquell assumpte, atès que tots els jerarques serien exterminats, se suïcidarien, serien assassinats o passats per les armes abans de poder-se escapar”.

Tan cert com que, efectivament, Hitler es va suïcidar i Mussolini va ser executat és que, acabada la IIGM, Espanya —i en menor mesura el Portugal de Salazar— es va convertir en l’únic refugi segur a Europa per als nazis i els seus aliats. Per a molts d’aquests, la Península només va ser el trampolí de fugida cap a l’Amèrica Llatina. Però molts d’altres, sovint amb identitats canviades, van convertir l’Estat espanyol en la seva residència.

Per la Costa del Sol, la costa alacantina o les Illes Balears, van amagar-s’hi des de l’escorta de Hitler, Wolfgang Jugler, fins a Pierre Laval —alt càrrec de Vichy i l’únic dirigent a qui no se li va permetre la residència—, León Degrelle i Ante Pavelić —els capitostos dels feixistes belgues i croates, respectivament— o l’aliat de Hitler a Romania, Horia Sima, que ocupa la portada d’aquest número.

Gràcies a una recerca trepidant de Josep Bargalló i Montse Palau, hem pogut posar una mica de llum sobre un personatge tan obscur com Sima i descobrir la identitat que el franquisme li va donar per fer una doble vida a Madrid —com a assot del comunisme— i a Barcelona —com a discret ciutadà del barri del Putxet— i comprovar, de manera inequívoca que, de tots els llocs on s’especulava que estava enterrat, és al cementiri municipal de Torredembarra on descansa el líder de la Guàrdia de Ferro romanesa.

S’ha escrit molt sobre nazis, és cert, però queda molt per escriure, encara. Sense anar més lluny, i per atzar editorial, mentre Sàpiens s’endinsa en la vida del nazi de Torredembarra, l’editorial Ara Llibres està a punt de treure un llibre del periodista Toni Orensanz que refà la vida d’un altre nazi fugitiu, col·laborador de León Degrelle, que va escollir el “cim d’àguiles” de Siurana per construir-hi el seu xalet, protegit pel franquisme i per dos gossos de raça bòxer: Thor i Wotan (com els déus germànics, sí). En la seva investigació, Orensanz converteix el que era una llegenda local, la del nazi de Siurana, en una realitat documentada.

Tot això mentre els historiadors continuen seguint la pista del temible metge austríac de les SS Aribert Heim, el Dr. Mort, per diversos indrets de la Costa Daurada, de moment, sense resultats concloents.

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 165 (febrer 2016) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús