Ramon Llull, el primer català universal

llullg03Al llarg de la nostra història, i més enllà de fites notables com haver tingut un dels primers parlaments del món o d’haver contribuït a regular les relacions amb la Mediterrània (Consolat de Mar), les aportacions catalanes més significatives s’han donat en l’àmbit de la cultura. I això ho ha propiciat, sobretot, l’estratègica situació geogràfica de la nació catalana, on han arribat tant els corrents de pensament europeus, com els dels països del sud del Mediterrani.

Si una persona es va mostrar receptiva a tot el pòsit cultural acumulat a l’edat mitjana, aquesta va ser el filòsof, teòleg i escriptor mallorquí Ramon Llull. El nostre primer “català universal” va viure en un context marcat per l’expansió de la Corona catalanoaragonesa i, conseqüència d’això, pel contacte amb altres cultures, llengües i religions. Ell mateix va aprendre àrab —cosa realment insòlita entre els catalans del segle XIII— i va fundar una escola de llengües a Mallorca. I és que des de la Il·luminació que va tenir al santuari de Randa, Llull ja sabia quina era la seva missió a la vida: propagar la veritat de la fe cristiana i fer-ho a través d’un mètode que fos irrefutable i que va anomenar Art.

Aquesta va ser la principal raó de bastir una obra filosòfica monumental, escrita en català, occità, llatí i… àrab! —si volia convèncer els musulmans de l’existència d’un únic déu veritable, el cristià, millor explicar-los-ho en una llengua que poguessin entendre. No sabem quants musulmans va arribar a convertir en els seus múltiples viatges i escrits, si és que en va arribar a convertir algun, però el que sí que sabem és que els seus tractats filosòfics van tenir una gran incidència tant a l’Europa medieval com, segles després, a l’Europa del Renaixement.

De fet, no seria agosarat dir que si el català va ser una de les pedres angulars de la cultura europea va ser gràcies, sobretot, a aquest gran escriptor. El primer que va atrevir-se a escriure en una llengua vernacla llibres de matèries fins aleshores reservades al llatí, com la filosofia, la teologia o la ciència. Per això és unànimement considerat com el pare fundador de la literatura catalana i el normativitzador del català —Llull va enriquir enormement tant la sintaxi, amb les subordinades, com el lèxic, introduint-hi més de set mil paraules noves.

Però per ell, el llenguatge i la producció literària (més de 200 obres) eren, en realitat, instruments. Del que es tractava era de provar l’existència de Déu de manera racional davant dels cristians, i sobretot davant dels musulmans i dels jueus. Per tant, se’l pot considerar també el precursor d’un diàleg interreligiós tolerant i respectuós.

El gran repte és, encara avui, 700 anys després de la seva mort, aconseguir aproximar el pensament d’aquest “geni il·luminat” al gran públic.

 

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 159 (setembre 2015) del Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús