Reivindicant la història en minúscules

Fotos costa Hospitalet periscopi submarí SanjurjoLa historiografia local a casa nostra no ha gaudit, tradicionalment, de gaire prestigi. Potser perquè durant força dècades les monografies dels pobles les acostumava a escriure el capellà, el metge o el notari il·lustrat de torn, i no sempre s’elaboraven amb el rigor científic desitjat. Tampoc no hi ajudava que les temàtiques elegides tinguessin, molt sovint, un interès que difícilment depassava la creu de terme del municipi en qüestió. El recentment desaparegut escriptor Albert Manent afirmava, però, que en els últims temps, amb la generalització dels estudis universitaris, l’ordenació de molts arxius fins ara oblidats i la passió per buscar les pròpies arrels o llinatges, s’havia propiciat que els estudis locals cada vegada tinguessin més qualitat i més varietat, i que els historiadors generalistes de les càtedres universitàries comencessin a atorgar-los el valor que els corresponia.

Per què faig referència als historiadors locals? Doncs perquè en el número que teniu a les mans la historiografia local hi està àmpliament representada. Gràcies a la tesi doctoral d’un historiador de Vilanova, Adrià Cabezas, i a la recerca d’un expert en les fortificacions de la costa tarragonina, Alfons Tejero, hem pogut documentar, per primera vegada, una operació secreta de desembarcament de la Marina de Franco per sentenciar la guerra civil.

Però, a més, l’article sobre les salines de Formentera ha tingut l’assessorament de Santi Colomar, l’historiador illenc que, probablement, millor coneix la seva història. I el reportatge sobre la batalla del Toix —la gran desfeta de l’Exèrcit liberal que representaria el cant de cigne del carlisme— l’ha estat reconstruint, a través de les fonts originals, Juli Clavijo. L’historiador olotí, membre del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, va començar a interessar-se per aquesta desconeguda batalla a la serralada garrotxina arran d’assabentar-se que un avantpassat seu, capità a l’Exèrcit de la Primera República, havia caigut presoner, precisament, al Toix.

No podem oblidar que ha estat gràcies a molts treballs de base local, convenientment articulats i contrastats —aquesta “història en minúscules” que alguns anomenen—, que s’ha pogut anar confegint el relat coral i en majúscules de la història del nostre país. No podem oblidar que sense els nombrosos centres d’estudis històrics que proliferen arreu del territori i la legió d’historiadors locals que, amb gran persistència, han anat recuperant i fent aflorar el passat, s’ha pogut aconseguir que el fil vermell de la història del nostre país no es trenqués mai. Ni tan sols davant de les circumstàncies més adverses. Ni tan sols ara, quan l’onada globalitzadora ens aclapara i correm el risc de tractar de “localista” la nostra pròpia història nacional.

Publicat a la secció “El retrovisor” de la revista Sàpiens 155 (maig 2015)

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús