Arxiu del dilluns, 30/03/2015

Quan l’objectiu és esborrar la Història

dilluns, 30/03/2015

1024px-Assyrian_royal_lion_huntDes que va començar la guerra de Síria, ara fa quatre anys, han anat apareixent notícies de destrucció de jaciments, d’esglésies i mesquites o de barris històrics com els d’Alep, com a danys col·laterals del conflicte. Però fins ara els combatents no semblaven enorgullir-se’n ni feien circular filmacions de les seves gestes. La difusió recent d’un vídeo de la destrucció d’escultures mil·lenàries assíries i sumèries al museu de Mossul per part dels gihadistes ha confirmat que l’objectiu estratègic d’Estat Islàmic és eliminar el rastre de tot el que és anterior a l’islam.

Les imatges de la destrucció, a cops de maça o amb excavadores i buldòzers, del patrimoni cultural de l’antiga Mesopotàmia —el bressol no solament de l’escriptura sinó també de la nostra civilització—, ens remeten a la voladura amb dinamita dels budes de Bamian, a l’Afganistan, el 2001; al saqueig de Bagdad del 2003, o a la postguerra als Balcans. Pels talibans, pels ultranacionalistes kosovars o pels gihadistes, la memòria col·lectiva de la humanitat no és, precisament, un bé preuat que s’ha de preservar.

En la Història de la humanitat i la llibertat que, des de Sàpiens, estem acabant d’enllestir —i de la qual us fem un avançament en aquest número—, hi trobareu nombrosos casos d’intolerància religiosa, sobretot arran del sorgiment de les tres grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam. Des de les guerres judeoromanes, la Inquisició o les croades, fins a les guerres de religió entre catòlics i protestants després de la reforma luterana, la cacera de bruixes, les conversions forçoses dels esclaus negres o els pogroms antisemites del segle XX, entre molts d’altres. També hi trobareu personatges històrics que, en totes les èpoques i continents, han contribuït a promoure la tolerància religiosa, com el sobirà indi Aixoka, qui, a més de ser una figura cabdal per a la difusió del budisme en el segle III aC, va fomentar, amb els seus decrets, el respecte a totes les religions. O l’emperador Constantí, qui, en el segle IV dC, va signar el primer document jurídic (l’edicte de Milà) que establia la llibertat religiosa a l’Imperi posant fi així a les persecucions contra els cristians.

En un món tan divers i heterogeni com l’actual, la reaparició de corrents de pensament com el d’Estat Islàmic d’una única i veritable religió, la seva, és una amenaça per a totes aquelles societats construïdes sobre la base de la tolerància i ens recorda que la conquesta de la llibertat —religiosa i de culte, però també social, nacional…— no és un dret immutable, sinó que s’ha d’exercir constantment perquè sigui respectat. Ens recorda que la llibertat —i el respecte a la diversitat— és el millor antídot contra aquells que volen retornar-nos al passat.

Publicat a la secció “El retrovisor” de la revista Sàpiens 154 (abril del 2015)