El Consorci, en el punt de mira

El port de BarcelonaL’estafa que De la Rosa pare va perpetrar al Consorci de la Zona Franca de Barcelona a la darreria dels anys setanta i que expliquem en aquest número és d’aquells temes dels quals la majoria de vosaltres tindreu un record imprecís. Imprecís perquè la premsa de l’època, menys avesada que ara en els casos de corrupció i possiblement autocensurant-se, gairebé no en va informar. Per tant, el primer interès de l’article és que aporta molta informació nova, després d’haver consultat les actes del cas i la mateixa sentència. Però la història del Consorci va molt més enllà que aquesta taca negra en el seu expedient.

El Consorci, encara avui de vital importància per a l’economia barcelonina i catalana, es va conformar el 1917 amb la participació de les institucions catalanes, però durant la dictadura de Primo de Ribera, el Govern espanyol se’n va apropiar posant al seu davant un delegat de l’Estat. Durant la Generalitat republicana es va voler revertir aquesta situació, tornant-ne el control a l’Ajuntament de Barcelona i donant joc a la Generalitat, però el ministre socialista Indaleci Prieto no ho va pas permetre. I així, i fins avui, el Consorci ha estat un ens que els governs del PP i del PSOE s’han reservat per intervenir en l’economia catalana. Una situació que, lògicament, interfereix en la competència de dinamització econòmica que la Generalitat té encomanada.

El reportatge també explica que el Consorci es va constituir no solament per disposar d’un ens que vetllés pel desenvolupament urbanístic i empresarial de Catalunya i la seva capital, sinó i sobretot, per gestionar el que era el gran projecte econòmic de la societat catalana a principi del segle XX: la construcció d’un port franc. Un port franc, inspirat en el d’Hamburg, de 1.000 hectàrees i amb un canal principal que entrava més de tres mil metres terra endins, en la zona on avui hi ha el passeig de la Zona Franca.

Però l’oposició de certa premsa de Madrid i les protestes de diverses províncies espanyoles cada cop que el tema es debatia a les Corts van anar posposant el projecte fins que Franco el va arxivar definitivament. Queda per a la història la frase del president de la Diputació de Logroño, Félix Martínez, que va afirmar que una zona franca comportaria que “todo el transporte derivaría hacia el puerto privilegiado creando un feudalismo de nueva marca”.

Podríem preguntar-nos què hauria estat de Catalunya si en lloc de tenir al darrere un estat que frenés aquest gran projecte, l’hagués afavorit. És fàcil que Barcelona s’hagués convertit en el gran centre logístic del Mediterrani i, de retruc, ens hauria reforçat com a regió industrial i econòmica. Com que el passat ja no el canviarem, sí que seria desitjable que, en una transició nacional, s’inclogués el Consorci de la Zona Franca en el traspàs de competències.

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 153 (març 2015) de la revista Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús