Quo vadis, ‘Homo sapiens’?

Captura de pantalla 2015-02-09 a les 13.41.52El fet que el best-seller mundial de la tardor passada hagi estat un llibre d’història, que es tituli Sàpiens com la nostra revista i que sigui una “breu història de la humanitat” en un moment en què, com molts de vosaltres ja sabeu, tenim una cinquantena d’historiadors i periodistes immersos en l’aventura de confeccionar la primera “Història de la humanitat i la llibertat” (www.sapiens.cat/llibertat), em semblava un motiu prou sòlid per submergir-me, durant la treva nadalenca, en la lectura de les gairebé 600 pàgines del llibre. I començaré pel final: l’assaig del professor israelià format a Oxford Yuval Noah Harari és el llibre d’història més original i suggeridor que he llegit en molt de temps.

Allunyat de les historiografies marxista i liberal, en aquesta breu història de la humanitat, no hi apareixen pràcticament ni noms propis ni batalles, sinó que se centra a analitzar les dinàmiques que s’han produït a la Terra des que l’Homo sapiens es va escampar per tot el planeta i va sotmetre la resta d’espècies, fins avui, quan els homes estan adquirint unes capacitats tradicionalment associades als déus, com crear vida artificial o retardar la mort.

Si la nostra tesi en l’obra que estem elaborant és que la llibertat i el progrés han estat un dels principals motors de la història de la humanitat, per Harari el principal motor de l’evolució humana ha estat la insòlita capacitat dels homes d’inventar ficcions (siguin les religions, les nacions, els imperis, els diners, les democràcies, les llibertats, els drets humans…) i, sobretot, transformar-les en mites compartits. Quan milers o milions de persones confien en els mateixos relats imaginaris, pots emprendre croades —no us perdeu l’article “Catalans a la conquesta de Jerusalem!” d’aquest número de la revista— o construir piràmides, catedrals i hospitals —igualment esperem que gaudiu de la lectura sobre la desconeguda història de l’Hospital Clínic, el principal hub de talent científic de l’Estat espanyol.

La cara fosca de les ficcions col·lectives apareix quan les persones creuen en relats antagònics. “El problema d’Israel i Palestina —diu Harari parlant de la seva terra— no és per una qüestió d’escassetat de menjar. El problema és que hi ha dues comunitats que regeixen les seves vides per mites incompatibles i ningú no ha estat capaç de reconciliar aquestes històries antagòniques amb un nou relat integrador”.

Per tant, la pregunta que podem formular-nos és: si tot en el que creiem és una ficció, hi ha alguna cosa real? Harari també té resposta per a això: l’únic real és el sofriment i la seva contraposició, la felicitat. La resta, com el seu llibre, és un gran relat de ficció, molt ben argumentat, en el qual un pot estar més o menys d’acord, però que inevitablement us farà meditar i, després de llegir-lo, esdevenir una mica més Sàpiens.

 

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 152 (febrer 2015) de la revista SÀPIENS.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús