Quadrícules d’història

Monument_Doctor_Robert2Cada un dels barris de Barcelona té una doble personalitat: la pròpia (alguns, fins fa relativament poc, eren pobles independents) i la relacionada amb la capital. Alguns d’aquests barris han estat protagonistes principals dels grans esdeveniments històrics de la ciutat (Sant Andreu i el Corpus de Sang, Sants i les revoltes obreres…); d’altres han tingut
un paper més secundari. Però tots ells mantenen els seus edificis històrics, el seu nomenclàtor… i amaguen multitud d’aspectes desconeguts per a la majoria de barcelonins i catalans, alguns dels quals us convidem a descobrir en aquest número de la revista.

I és que només cal que feu l’exercici de mirar el vostre voltant per comprovar que vivim envoltats de referents històrics
que sols coneixem en part. Si miro la quadrícula de la dreta de l’Eixample on visc i les quadrícules més pròximes, em trobo des del monument a Jacint Verdaguer (inaugurat pel rei Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera enmig d’una gran polèmica: s’erigia una estàtua al “príncep dels poetes catalans” mentre el català continuava proscrit pel dictador) o la casa modernista Macaya (construïda per Josep Puig i Cadafalch i que “la Caixa” ha convertit en un centre cultural), fins a la plaça de Tetuan, on hi ha el solemne monument al Doctor Robert, costejat per subscripció popular per agrair al metge la seva tasca altruista en la lluita contra el còlera i la febre groga. Una mica més avall, i en la confluència amb el passeig precisament dedicat a Lluís Companys, s’alça l’Arc de Triomf, que va ser dissenyat com a porta principal de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Molt a prop trobem la Biblioteca Pública Arús —el principal referent de la maçoneria de Barcelona. I si seguim…

Per sort, la capital del país cada vegada està reivindicant més la seva història. Més enllà de les impressionants obres de Gaudí —que continuen generant cues i més cues— o de la inauguració el setembre del 2013 del Born Centre Cultural, s’han anat recuperant i senyalitzant espais de memòria a tots els barris de la ciutat, ja sigui incentivats pel Memorial Democràtic (com la bateria aèria del turó de la Rovira, per exemple) o pel mateix consistori, que s’ha proposat donar nous usos al castell de Montjuïc amb el repte d’acostar-lo als barcelonins. L’altra gran actuació, en aquest cas arqueològica, és el Pla Bàrcino, inaugurat fa un parell d’anys. En virtut d’aquest projecte, s’està reordenant la plaça de Ramon Berenguer III perquè llueixin més el passeig de la muralla i el retrat eqüestre del comte; s’està estudiant el subsòl de la basílica de Sant Just i Sant Pastor; d’aquí a uns mesos s’obrirà al públic la domus del número 15 del carrer d’Avinyó, i ja està disponible una app de Bàrcino que, com si es tractés d’una màquina del temps, et permet viatjar en 3D pels carrers de la colònia romana.

Publicat en la secció “El retrovisor” de la revista Sàpiens 151 (gener 2015)

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús