Que moderns que són, aquests romans!

Cesar Augusto - EstatuaTarragona deu molt a l’emperador August, i, per tant, no és estrany que la ciutat visqui enguany una mena de febre amb el bimil·lenari, organitzant festivals, exposicions i congressos científics sobre la seva figura i el seu llegat en aquelles terres.

Després dels últims temps incerts de la República romana, dels dos triumvirats i de la victòria sobre les forces dels mítics Marc Antoni i Cleòpatra en la batalla d’Actium, August havia anat acumulant tot el poder que es podia amassar. Era, però, conscient que les seves batalles havien estat, majoritàriament, internes o frontereres i, a ell, li faltava encara poder ostentar el títol de conqueridor. Per això va focalitzar la seva mirada cap als darrers pobles rebels d’Hispània. Però mentre dirigia personalment la campanya contra els càntabres i els asturs, va contreure una greu malaltia i va veure’s obligat a retirar-se a Tarraco, aleshores capital de la província.

En el temps que s’hi va estar, August va fer a Tarraco el mateix que, salvant les distàncies, havia fet a Roma: “Rebo una ciutat de fang i us la retorno de marbre”. O sigui, convertir-la en una veritable ciutat imperial. Es van bastir amb marbre procedent de les pedreres del país i també importat de Carrara, gran quantitat de monuments i obres públiques de la ciutat. Empúries també va prosperar molt durant l’estada d’August, i va consolidar-se la via que recorre la costa i que va prendre el nom de l’emperador. Igualment es va fundar, per controlar un territori molt productiu entre el Llobregat i el Besós, una ciutat de nova planta, Barcino, que amb el temps esdevindria la capital de Catalunya.

La colonització romana aniria molt més enllà que la grega, ja que, al costat de les potents infraestructures de comunicació i d’urbanització, també s’assimilaria la població a la llei i la cultura de Roma. Som, doncs, hereus de la Roma d’August. I el germen de la nostra llengua, del nostre dret, del nostre urbanisme, de la nostra enginyeria, de la nostra arquitectura… és el llegat de la que molts especialistes consideren encara “la civilització més brillant de la història de la humanitat”.

Si Tarragona s’ha abocat tant al bimil·lenari, ja us podeu imaginar la febre que August ha suscitat a Roma, on hi ha programats des del passat octubre espectacles, seminaris, debats i exposicions sobre les diferents facetes, també les obscures, de l’emperador. Per exemple, la mostra que es pot veure al Museu Ara Pacis, al costat del Tíber, recorda el naixement del mite d’August, com l’emperador va ser un model en l’apogeu renaixentista i humanista; com Napoleó, l’últim gran emperador de l’època moderna, va beure de les seves tècniques militars, o com un dictador com Mussolini va seguir els seus passos en usar l’arquitectura monumental com a propaganda. La Roma imperial continua donant molt de si.

 

Publicat a la secció El retrovisor de la revista Sàpiens 144 (juliol del 2014)

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús