El professor d’història José Ignacio Wert

Segons es desprèn de l’últim esborrany de la LOMCE impulsada pel ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, els continguts curriculars en matèria d’Història han retrocedit mig segle enrere. O, almenys, aquesta és la lectura que en fan la majoria d’historiadors i pedagogs catalans, però també molts d’espanyols. Els qualificatius més repetits aquestes últimes setmanes en referir-s’hi són anacrònica (es torna a la visió d’una Espanya mil·lenària, quan la historiografia moderna considera que l’estat apareix en el segle XIX); tendenciosa (en l’apartat sobre la dictadura franquista no hi ha cap referència ni al moviment obrer ni a la repressió política i cultural) i dirigista (si s’aplica la proposta, l’Estat passarà a controlar el 100% dels continguts).

En l’apartat que va de la prehistòria als visigots, es recuperen els vells tòpics dels celtes i els ibers com a forjadors d’una naturalesa espanyola que cristal·litza en el segle VIII. A l’edat mitjana, es parla dels regnes cristians en general enfrontats a al-Àndalus, territori al qual es reconeix una especificitat. Però no es menciona ni la Corona d’Aragó ni la seva expansió mediterrània. A l’edat moderna es fa una lectura uniformitzadora de la monarquia hispànica com a imperi i on Catalunya només apareix en la revolta del 1640 i en la guerra de Successió, per la qual es passa de puntetes.

Però, a més, amb la nova proposta de Wert, els alumnes de ciències només tindran Història fins a segon d’ESO. Això vol dir que acabaran el temari al barroc i, per tant, no veuran res ni de la Revolució Francesa, ni dels feixismes, ni de les guerres mundials, ni de les descolonitzacions, ni de la guerra freda…

L’altre aspecte interessant a tenir en compte és que, amb el nou temari, i atesa l’extensió de les matèries troncals, no queda espai per a la història de les “comunitats autònomes”. Fins ara en els llibres de text hi havia uns continguts bàsics i la resta cada comunitat els afegia. Catalunya era qui més contingut “extra” havia incorporat (la industrialització, la Mancomunitat, la restauració de la Generalitat, l’Estatut d’Autonomia…), de la mateixa manera que a les Illes Balears s’incloïa un apartat per explicar l’esplendor del regne de Mallorca o el segle en què Menorca va estar sota dominació britànica; que als centres escolars bascos “Sabino Arana i el desenvolupament del nacionalisme basc” formava part del temari, o que als nens de Castella-la Manxa se’ls feia aprendre la taifa de Toledo o en què va consistir el moviment comunero.

Una llei que hauria de servir per millorar l’Educació acaba fent llistes dels filòsofs de qui es pot parlar i de qui no, tallant les ales dels mestres i reduint la capacitat de raonar de l’alumne. El professor Fontana ja ho avisava fa poc: prepareu-vos per haver de tornar a memoritzar la llista dels reis gots!

Publicat en la secció El retrovisor de la revista Sàpiens 140 (març 2014)

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús