D’Isabel la Catòlica a Felip II

“El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) no autoritza el rodatge d’Isabel al Palau Reial”, “Isabel es pot rodar a l’Alhambra, però no a Barcelona”, “Madrid s’ofereix per al rodatge d’Isabel”, “Cop de porta de Barcelona a Isabel”… han estat alguns dels titulars dels diaris que hem pogut llegir a la premsa el darrer mes. La major part dels mitjans coincidien a afirmar que el MUHBA havia denegat el permís de rodar en un dels seus equipaments algunes escenes de la sèrie sobre els Reis Catòlics que emet cada dilluns TVE.

En les diferents notícies s’afirmava que si s’havia denegat el permís era per motius polítics. Que l’onada independentista imperant impedia el rodatge d’una sèrie que reprodueix, amb un nivell artístic acceptable, això sí, els tòpics habituals de la historiografia espanyola: Castella com a motor de la construcció de l’Estat, la Corona d’Aragó com un mer apèndix, Isabel com una reina d’unes virtuts extremes i Ferran com un rei frívol i una mica tarambana.

La veritat és que se’m feia estrany que el director del MUHBA, Joan Roca, i el seu equip —a qui considero uns bons professionals— vetessin un rodatge per motius polítics. I quan els ho vaig preguntar directament, em van explicar que, en realitat, l’Ajuntament i el Museu d’Història sí que havien autoritzat el rodatge a la plaça del Rei. Sols els havien posat un únic condicionant: no col·locar figurants ni banderoles a la façana del Tinell —una limitació tècnica que s’exigeix a tots els rodatges per respecte a un monument que ha de ser de tots. Es pot estar més o menys d’acord amb la legislació municipal sobre patrimoni, però el que és indiscutible és que la resposta del MUHBA a la productora d’Isabel i a l’Assemblea Nacional Catalana —que també volia penjar una gran estelada al Palau Reial— ha estat la mateixa.

Però que la capital catalana “posés obstacles a Isabel” era massa llaminer perquè alguns mitjans no es dediquessin a fustigar el director del MUHBA, en concret, i al consistori barceloní en general. Al debat, fins i tot s’hi va acabar afegint la Fundación DENAES para la Defensa de la Nación Española, que ha denunciat davant la Fiscalia General de l’Estat el director de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Ajuntament, Josep Lluís Alay, per presumpta prevaricació després d’haver “censurat” Isabel.

És clar que parlant de censura —sense cometes— recordo la de la Sociedad para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, que va censurar tota la sèrie de televisió destinada a enaltir la figura de Felip II perquè “hi havia massa sexe, es presentava el monarca com un vell verd, la princesa d’Èboli tenia un paper massa destacat i el duc d’Alba hi apareixia com un personatge fanàtic”. Això era el 1997 i, encara ara, no tenim sèrie sobre Felip II.

Publicat a la secció “El retrovisor” de la revista Sàpiens de novembre (136)

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús