La zona zero dels catalans

Un mes abans que s’inauguri el Born Centre Cultural, a Sàpiens us hem preparat un tràiler històric per saber com era i qui vivia a la Ribera, un dels barris que Felip V va fer arrasar després del 1714 i que es va quedar sense edificar fins que, en el segle XIX, Josep Fontserè hi va construir la carcassa metàl·lica sense fonaments que aixoplugaria el mercat del Born.

El febrer del 2002, quan s’hi feien les obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona, van emergir les ruïnes de la ciutat moderna i es va desencadenar una llarga polèmica, que alguns van anomenar pedres contra llibres, entre els partidaris de salvar l’immens —i simbòlic— parc arqueològic i els detractors.

El fet que les ruïnes desenterrades coincidissin amb els carrers on va tenir lloc l’última càrrega de la cavalleria catalana comandada per Villarroel el 1714 representava reforçar el discurs nacionalista. I això incomodava alguns sectors de la societat que van pressionar les institucions perquè es tapés bona part del jaciment, esgrimint els arguments més dispars: des de dir que les restes no eren gaire antigues fins a al·legar que Barcelona es mereixia tenir una gran biblioteca pública.

Aquest estira-i-arronsa va tenir el moment decisiu l’1 de juliol, quan una delegació formada per alguns dels historiadors catalans de més prestigi (Joaquim Albareda, Joan B. Culla, Josep Fontana, Albert Garcia Espuche, Jordi Nadal i Borja de Riquer) van entrevistar-se amb l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, per convèncer-los de la impossibilitat, avalada amb tot d’informes tècnics, que cohabitessin en un mateix espai els dos grans equipaments culturals. Que bastir una biblioteca al Born —llevat que levités— faria malbé unes restes arqueològiques de primer ordre i que una biblioteca que hagués de respectar el jaciment ja naixeria mutilada en el desenvolupament dels seus serveis.

Aquesta també era l’opinió d’un bon nombre d’arquitectes (des d’Oriol Bohigas fins a Beth Galí, passant per Carles Llop, Josep M. Montaner o Alfred Pastor) que signaren un manifest per salvar el Born.

Finalment, les principals institucions catalanes acordaren salvar les restes en la seva totalitat i traslladar la biblioteca entorn de l’antiga estació de França. “Volem les pedres i volem els llibres” va ser el colofó d’una polèmica que va acabar bé.

I gràcies a això, a partir del pròxim 11 de setembre podrem passejar per la zona zero dels catalans i escoltar com el director del Born, Quim Torra, aconsegueix que les ruïnes d’aquesta ciutat petrificada que Albert Garcia Espuche va fer parlar, ens interpel·lin sobre el nostre passat, el nostre present i el nostre futur.

Publicat en la secció “El retrovisor” del número d’agost del 2013 (132) del Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús