Els tres consells de guerra de Carrasco i Formiguera

El penal de Burgos ple d’estelades ha estat una de les imatges més emotives de l’homenatge al polític democratacristià Manuel Carrasco i Formiguera, coincidint amb el setanta-cinquè aniversari del seu afusellament. La commemoració ha servit per posar de manifest que els valors que defensava (pàtria i llibertat) són més vigents que mai i no es poden adscriure en un únic partit polític. I és que la dissort de Carrasco i Formiguera va ser trobar-se enmig de les dretes feixistes i de les esquerres anticlericals en un moment de complet descontrol.

Allò que li va comportar el primer consell de guerra va ser unes caricatures contra Primo de Rivera publicades al setmanari L’Estevet. Després de sis mesos de captiveri, va sortir de la presó de Burgos com un dels polítics més destacats del país. Representant d’Acció Catalana al pacte de Sant Sebàstia, estava al costat de Macià el 14 d’abril, va ser ministre en el primer govern de la República i l’únic que aixecà la veu contra la mutilació de l’Estatut de Núria. Després que Acció Catalana l’expulsés per la seva ideologia catòlica, va ingressar a una formació republicana, democratacristiana i catalanista acabada de fundar: Unió Democràtica.

El fet de defensar que les col·lectivitzacions d’empreses s’emmarquessin sota el control econòmic de la Generalitat durant la guerra civil va ser el detonant perquè els anarquistes el tinguessin en el punt de mira. La mateixa nit que Solidaridad Obrera publicava un article acusant-lo d’obstaculitzar l’eficiència revolucionària, uns milicians trucaren a la porta de casa seva amb una única intenció. Ja no el trobaren.

Conscient de la perillosa situació personal, havia decidit seguir al servei del país com a delegat de la Generalitat al País Basc. En el viatge per via marítima des de Baiona fins a Bilbao, el vaixell en què viatjava amb la seva família va ser interceptat pel Canarias, la unitat més poderosa de la flota franquista, i fou traslladat al penal de Burgos acusat d’“adhesió a la rebel·lió” (segon consell de guerra), mentre que la seva esposa era reclosa al presó de dones de Burgos i els fills, dispersats en presons asil. Les mediacions de la Creu Roja Internacional van permetre bescanviar la família de Carrasco i Formiguera per la del capità general de Burgos.

Però el polític democratacristià no tindria tanta sort. Mentre la Santa Seu intercedia per aconseguir-ne l’indult, un altre consell de guerra, el tercer, l’acusava del delicte “d’inducció a la rebel·lió” i el condemnava a mort. L’enterado de Franco, però, no arribaria fins a vuit mesos més tard com a resposta a les crítiques dels governs estrangers i de la Santa Seu contra els bombardejos de civils a Barcelona. El 9 d’abril del 1938 assassinaven un dels nacionalistes catalans que més judicis polítics va acumular. I moria per haver estat massa catòlic per uns, i massa independentista i republicà per uns altres.

Publicat en la secció ‘El retrovisor’ del número 129 de SÀPIENS (maig 2013).

 

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús