Catalunya pertany a Espanya? La mentida número onze

Amb el rerefons de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, en què el tema de la independència va irrompre de ple en els debats, han tornat a ressonar els falsos tòpics referents a la nostra història. A alguns deixebles del traspassat Fraga Iribarne els agrada recordar que “Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario”, però l’estratègia de la majoria de detractors és més subtil: en lloc d’apel·lar a prendre els fusells, intenten fer fracassar el procés català amb tergiversacions com que “Catalunya pertany a Espanya i no té dret a decidir”, que bé podria ser la mentida número onze (les altres deu ja les rebatem en aquest número del Sàpiens).

Catalunya pertany a Espanya? Ara que els escocesos i els catalans mirem cap a l’horitzó del 2014, és interessant constatar com n’és, de diferent, la postura del primer ministre britànic —que accepta el referèndum— de la del president del Govern espanyol —que en nega la possibilitat emparant-se en la Constitució. Convé que també ens fixem que, en el mateix moment històric, uns i altres ens vam unir als nostres regnes respectius de manera ben diferent. L’any 1707 Escòcia va unir-se voluntàriament a Anglaterra formant el Regne Unit de la Gran Bretanya. Mentre que el 1714, Catalunya va ser agregada al Regne de Castella per mer “derecho de conquista”.

Hi ha qui posa aquesta conquesta en el marc d’una Espanya gairebé instaurada per Déu en el moment de la Creació. Aquesta Hispània, romana, visigòtica, que “linda con los Pirineos” i que van consagrar els “Reyes Católicos”, té un escàs suport històric. I és que mentre que la Generalitat existeix des del segle XIV i l’actual és el seu 129è president, la monarquia borbònica espanyola té el seu origen en el segle XVIII i Joan Carles és el seu 10è representant.

Fins i tot davant d’aquestes evidències, hi ha qui pretén diluir els nostres drets històrics amb el pretext que Catalunya no ha estat mai un reialme. Els defensors d’aquesta tesi no tenen en compte, però, que hi ha molts països que com a estat mai no s’han estructurat en monarquies (Suïssa, Finlàndia o els EUA) i que fa segles que són independents.

Els que defensen el vincle indissoluble ho fan també emparats en la idea que els mapes són inqüestionables… i la realitat ens demostra el contrari. Sense anar més lluny, el segle XX comença amb la caiguda de l’imperi Austrohongarès i acaba amb el desmembrament del soviètic i de Iugoslàvia. I el procés secessionista ha seguit amb les independències de Namíbia (1990), de les illes Marshall i Micronèsia (1991), de Txèquia, Eslovàquia i Eritrea (1993), de Timor Oriental (2002), de Montenegro(2006), de Kosovo (2008), del Sudan del Sud (2011)… i res fa preveure que s’aturi aquí.

 

Publicat en la secció ‘El retrovisor’ del número 127 (març) de SÀPIENS.

 

Comparteix

    Comentaris

    • victor

      01/03/2013 - 17:14

      El punt fonamental ha estat eliminar tota referència al Principat de Catalunya i els altres regnes de la peninsula imposant la fòrmula franquista “Reino de España”, legalitzada en la Constitució.
      Alfonso XII va jurar els furs de tots aquests regnes i principats com “rei de les Espanyes EN PLURAL crec que Alfonso XIII també. Juan Carlos I ha introduit una subtil però fonamental reducció de la sobirania del regne del qual ell és el primer i, esperem, darrer rei. L’eliminació de tota menció a aquest problema pels polítics catalans es escandalosa.

    • Catalunya pertany a Espanya? La mentida número onze- Sapiens.cat | Humbert.Cat

      04/03/2013 - 14:44

      […] Catalunya pertany a Espanya? La mentida número onze- Sapiens.cat. […]

    • Osvaldo

      05/03/2013 - 16:00

      I caldria anar revisant noms, ni que sigui per diferenciar-nos i anar escrivint la “nostra” història: Catalunya (i Aragó i València i Mallorca) només ha tingut quatre Felips al llarg dels segles. L’últim, el primer Borbó de mal record, va ser Felip IV; a qui apel·la Fraga com a “ocupador”, de la mà del Conde Duque de Olivares, Felip III; el seu antecessor, Felip II; i el gran rei espanyol de la Armada Invencible… Felip I. Perquè el primer Felip de tots de la història peninsular, conegut com “el Hermoso”, no va ser mai rei de la Corona d’Aragó… per aquí, llavors, teníem a Ferran II, dit “el Catòlic”. Sí, això vol dir que el proper rei serà, per als catalans, Felip V.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús