Casp: un exemple de diàleg?

En una visita recent al poble aragonès de Casp amb motiu del 600 aniversari del compromís, el príncep Felip va aprofitar per lloar el pacte per al qual van arribar catalans, aragonesos i valencians per nomenar rei de la Corona d’Aragó el 1412 al castellà Ferran d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, després de la mort, dos anys abans, de Martí l’Humà sense descendència. El príncep d’Astúries va qualificar el compromís de Casp d’“exemple de diàleg i consens”, “d’un pacte que va permetre la contintuïtat d’una Corona d’Aragó forta i unida” i de “lliçó de generositat que els espanyols d’avui hem d’aprofiar”.

No va fer cap referència, però, als dos anys d’intrigues, traïcions, corrupció i aixecaments armats que van portar nou compromissaris a asseure’s a Casp i escenificar una votació ja decidida per endavant. Tampoc va mencionar que, amb aquest pacte, el gran derrotat va ser el candidat català, Jaume d’Urgell, i que a partir d’aleshores la Corona d’Aragó estaria supeditada als interessos d’una dinastia castellana.

A Casp, tothom es va cobrir de glòria, des de l’oligarquia barcelonina que va votar pel Trastàmara perquè es tractava d’un candidat econòmicament fort —i ningú no els va pagar els serveis prestats—, fins als aparents guanyadors (Ferran d’Antequera i el papa Luna), que tampoc van poder fruir, per diferents motius, del nou escenari.

En tot cas, que el príncep d’Astúries sàpiga que, per a la major part dels catalans quan se’ns diu que posem un exemple històric de diàleg, en l’últim que pensem és en Casp.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús