Arxiu del dilluns, 5/11/2012

1912, l’any pròdig de les lletres catalanes

dilluns, 5/11/2012

Paraules d’Opòton el Vell, la novel·la d’Avel·lí Artís Gener, Tísner, més ben valorada pels crítics, és una crònica de la conquesta d’Amèrica, però al revés. Són els asteques qui, al final del segle XV, arriben a la Península, concretament a Galícia. I, és clar, des del seu punt de vista, els costums i la forma de vida dels gallecs ratllen l’absurditat. El mateix Tísner admetria que va haver de dissimular la finalitat clarament política del llibre amb el recurs de la trapelleria per poder capejar la censura franquista.

Així, mentre Tísner emprava la fórmula de la ironia i el sarcasme per relativitzar les veritats absolutes i condemnar la imposició d’uns pobles sobre els altres, el seu cunyat, l’excels narrador Pere Calders, apostava per la fantasia i el realisme màgic separant la seva vida de la seva obra, que és el que acaben aconseguint les dictadures, com es plasma en les Cròniques de la veritat oculta.

Per la seva banda, l’escriptor Joan Sales trigaria quinze anys, entre el 1956 i el 1971, a poder publicar completa Incerta glòria, la primera novel·la sobre la guerra civil des del punt de vista dels vençuts. I encara trigaria uns quants anys més a pronunciar l’agut comentari: “Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils”, gairebé convertit en trending topic des del passat Onze de Setembre.

A més de la seva faceta d’escriptors, Sales, Calders i Tísner van ser moltes altres coses i les seves trajectòries professionals i vitals presenten moltes similituds. Tots tres van pouar del món del periodisme i de l’edició; després de la Guerra Civil Espanyola, els tres van exiliar-se a Mèxic —un país que es va mostrar especialment acollidor amb els fugitius de la repressió franquista i al qual mai no agrairem prou la seva solidaritat envers els nostres compatriotes— i els tres, més aviat o més tard, van tornar a Catalunya.

Les diverses iniciatives que l’Àrea de Commemoracions de la Generalitat juntament amb l’Ajuntament de Barcelona han dut a terme enguany per celebrar el centenari del naixement de Sales, Calders i Tísner em fan ser moderadament optimista, ja que no hem d’oblidar que l’any Vicenç Vives, el 2010, o el 50è aniversari de la mort a Mèxic de Lluís Nicolau d’Olwer, el 2011, no van tenir la repercussió que els correspondria per la dimensió dels personatges.

Que ja s’estiguin preparant diverses activitats per commemorar, l’any vinent, el centenari del naixement de l’escriptor Salvador Espriu i que els preparatius per al 300 aniversari del 1714 estiguin en plena efervescència, em fa pensar que potser, a partir d’ara, el record de les grans figures i dels grans fets de la nostra història deixarà de quedar a L’ombra de l’atzavara.

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 123 (novembre 2012) del SÀPIENS.