Arrels i ales

Quan el 2002 va començar la gran aventura de Sàpiens, aleshores capitanejada per l’Eduard Voltas, en Jordi Creus i en Joan Morales, Catalunya ultimava el darrer govern Pujol, a Galícia s’enfonsava el pretrolier Prestige, Garzón emprenia una dura croada contra ETA, França vivia l’ascens de Le Pen, l’Argentina es trobava immersa en la pitjor crisi de la seva història, les imatges de la presa d’ostatges del teatre Dubrovka per part dels guerrillers txetxens donaven la volta al món i Imre Kertész, un supervivent d’Auswitch, guanyava el Nobel de literatura.

Quan el 2002 els ideòlegs de Sàpiens van intentar fer-se un forat al quiosc amb la fórmula rigor històric + atractiu periodístic, no s’imaginaven que la solució de la suma seria: 150.000 lectors mensuals. De la mateixa manera que tampoc no podien intuir que, quan se celebrés el 10è aniversari, el felicitaríem a través de Facebook, Twitter o el WhatsApp.

En aquests deu anys han canviat moltes coses, també en l’àmbit de la història. Actualment, la major part del fons documental del Govern català que els franquistes van requisar i que ha estat seixanta anys a Salamanca reposa a casa nostra, d’on no hauria d’haver sortit mai. Avui, a diferència del que ha passat a l’Estat espanyol —on la gran revisió dels anys del franquisme ha estat un edulcorat Cuéntame—, tenim un mapa amb totes les fosses comunes de la guerra civil a Catalunya i una institució com el Memorial Democràtic, dedicada a la recuperació del nostre passat més recent. I, modestament, tenim… Sàpiens.

Aquest llibre commemoratiu que us hem preparat, amb els millors reportatges que han seleccionat els nostres especialistes i acompanyat dels principals documents que hem anat traient a la llum, és la nostra manera de dir-vos que volem continuar explicant-vos la nostra història durant molts anys més. Si deu anys enrere encara no havíem descobert l’entranyable història de la Maternitat d’Elna, ni trobat a Veneçuela l’advocat defensor de Companys, Ramon de Colubí, ni coneixíem tot l’entramat d’agents nazis de Catalunya, ni havíem localitzat a Nàpols l’arxiu de Carles d’Àustria…, estic convençuda que la propera dècada podrà ser igual de prodigiosa.

Fa poc vaig llegir el comentari d’un educador que afirmava que als fills els hem de deixar dos llegats: arrels i ales. I vaig pensar que tenia tota la raó i que, en certa manera, també era extrapolable a Sàpiens. Conèixer les nostres arrels ens permet tenir uns fonaments sòlids i uns punts de referència eterns. Les ales són el que ens ha de donar l’autonomia necessària per saber fer ús de la llibertat. Esperem que la nostra publicació hagi contribuït, ni que sigui mínimament, a la maduresa nacional d’avui. Perquè el passat ja està escrit, però el futur és nostre.

Publicat en el llibre commemoratiu del 10è aniversari del Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús