300 anys d’espoli

Gairebé tres-cents anys després de la derrota a la guerra de Successió, les relacions entre Catalunya i Espanya passen per un dels moments més tensos. La darrera i multitudinària manifestació de l’11 de setembre ha posat sobre la taula el malestar d’amplis sectors de la societat del nostre país amb un estat que, afirmen, no respecta ni la singularitat catalana ni els recursos econòmics amb què els nostres ciutadans contribueixen a aquest mateix estat.

Una eina essencial per ajudar-nos a entendre la magnitud d’aquestes desavinences és la història. Així, retrocedint fins al passat, podem trobar les arrels del problema i entendre les causes que ens han dut a la situació actual. En els darrers anys, els investigadors de l’època moderna han avançat molt en el coneixement de les diferents facetes de la repressió desencadenada per les forces borbòniques després de la derrota catalana. Així, avui sabem de manera detallada que milers de ciutadans de casa nostra van haver de marxar fins a un exili incert a les terres de l’emperador; que desenes i desenes de poblacions al llarg del país —des de Xàtiva fins a Prats de Lluçanès i d’Alcoi a Lleida— van ser cremades com a represàlia pels exèrcits filipistes; que els principals dirigents militars austriacistes van patir represàlies molt dures o que la totalitat de les universitats catalanes van ser clausurades per ordre dels vencedors.

I també sabem que una part d’aquesta repressió va ser econòmica, amb uns impostos que, en realitat, van esdevenir un càstig més sobre el conjunt de la població derrotada, que va veure com la fiscalitat pujava d’una manera objectivament abusiva.

Poques vegades, doncs, tenim l’oportunitat de plantejar un tema de tan rabiosa actualitat. I des de Sàpiens, com no podia ser d’una altra manera, ho fem analitzant, de la mà dels millors especialistes, aquests darrers tres-cents anys de relació econòmica entre Catalunya i Espanya. A través de les pàgines d’aquesta revista viurem les penúries dels ciutadans catalans provocades per la introducció, a partir del desembre del 1715, del cadastre, un impost que va multiplicar per set la fiscalitat existent; remembrarem les pugnes entre els lliurecanvistes i els proteccionistes, entre els quals es comptaven els empresaris catalans, durant un segle XIX que es va distingir per l’elevada quantitat de diners pagada pels ciutadans del nostre país en concepte d’impostos i la migradesa de la inversió pública de l’Estat a Catalunya. I també repassarem les primeres dècades del segle XX, la República i la dictadura franquista, fins a acabar el trajecte en l’actualitat. I lògicament, recordarem la vaga de tramvies del 1951, el Tancament de Caixes del 1899 o els orígens remots del mite de la insolidaritat catalana amb la resta de l’Estat. Un mite que encara perdura.

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 123 del Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús